26 de juny 2012

Harmonia


M’agrada molt que els meus amics tinguin clar sobretot què no sóc.

Anem a celebrar Sant Joan. Preparem la teca, els aperitius, les begudes en fred, paguem i ho deixem tot a punt. Els homes ens posem a la zona del  sofà i ja d'entrada queda clar que no tenen cap mena de consideració amb mi i no puc veure gaire bé el partit Espanya-França de l’Eurocopa 2012. No sé en quin minut hi ha un gol i tots s’aixequen a celebrar-ho, picant de mans, de pit i de collons, que los españoles los tienen muy grandes, coñ·ño.

Jo em quedo assegut en un racó, solet, aïllat, ben tranquil. Acaba el partit i comencen els riures, acudits, petards i la festa. En un moment donat els dic:

“Com voleu que em senti espanyol si quan fan un gol em feu el buit i no ho celebreu amb mi?”
Es queden amb la boca oberta, no saben què dir, només riuen. Reaccionen posant-me la samarreta de la roja, fet al que accedeixo gentilment i fent gala de les meves arts escèniques.

Ja fa anys que vivim en una plàcida harmonia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada