M’agrada molt que els meus amics tinguin clar sobretot què
no sóc.
Anem a celebrar Sant Joan. Preparem la teca, els aperitius,
les begudes en fred, paguem i ho deixem tot a punt. Els homes ens posem a la
zona del sofà i ja d'entrada queda clar
que no tenen cap mena de consideració amb mi i no puc veure gaire bé el partit Espanya-França de l’Eurocopa 2012. No sé en quin minut hi ha un gol
i tots s’aixequen a celebrar-ho, picant de mans, de pit i de collons, que los españoles los tienen muy grandes,
coñ·ño.
Jo em quedo assegut en un racó, solet, aïllat, ben tranquil.
Acaba el partit i comencen els riures, acudits, petards i la festa. En un
moment donat els dic:
“Com voleu que em senti espanyol si quan fan un gol em feu
el buit i no ho celebreu amb mi?”
Es queden amb la boca oberta, no saben què dir, només riuen.
Reaccionen posant-me la samarreta de la roja, fet al que accedeixo gentilment i
fent gala de les meves arts escèniques.
Ja fa anys que vivim en una plàcida harmonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada