11 de juny 2012

Etapes


Ja el seu origen etimològic conté el concepte "pas", de fet l’any 1540 l'accepció indicava que etapa és "el lloc de pas on s'aturaven les tropes abans de continuar el seu camí".

Tinc el sentiment d'haver me aturat, d'haver fet una pausa si més no mental. Ara haig de decidir quin camí agafar. Tinc diferents opcions per deixar aquest cul de sac en el que estic fa temps. A mida que he anat entrant he anat veient forats que he anat tapant per seguir avançant. Ara que estic a prop del final he entès que no eren forats totes aquelles escletxes, eren sortides que he obviat.
Hi ha etapes que decideixes crear-les sabent que t’acompanyaran tota la vida, que vols que formin part de tu i les crees precisament per aquest fet. En d'altres no hi pots intervenir i es van obrint i tancant elles soles. Són en les que no hi poso gens d'energia, no val la pena.

Ara necessito obrir una etapa d'aquelles complicades, d'aquelles que són difícils d'aconseguir  Una etapa que em faci sentir bé, que em faci sentir ple, aquelles en les què quan fas el resum del dia abans d'adormir te fa que t’aparegui un dolç somriure símbol inequívoc de felicitat i feina ben feta.

Ara que ja ho sé només falta trobar la il·lusió que m’hi condueixi.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada