Ja el seu origen etimològic conté el
concepte "pas", de fet l’any 1540 l'accepció indicava que etapa és
"el lloc de pas on s'aturaven les tropes abans de continuar el seu
camí".
Tinc el sentiment d'haver me aturat, d'haver fet una pausa si més no mental. Ara haig de decidir quin camí agafar. Tinc
diferents opcions per deixar aquest cul de sac en el que estic fa temps. A mida
que he anat entrant he anat veient forats que he anat tapant per seguir
avançant. Ara que estic a prop del final he entès que no eren forats totes
aquelles escletxes, eren sortides que he obviat.
Hi ha etapes que decideixes crear-les
sabent que t’acompanyaran tota la vida, que vols que formin part de tu i les
crees precisament per aquest fet. En d'altres no hi pots intervenir i es van
obrint i tancant elles soles. Són en les que no hi poso gens d'energia, no val
la pena.
Ara necessito obrir una etapa d'aquelles complicades, d'aquelles que són difícils d'aconseguir Una etapa que em faci
sentir bé, que em faci sentir ple, aquelles en les què quan fas el resum del
dia abans d'adormir te fa que t’aparegui un dolç somriure símbol inequívoc de
felicitat i feina ben feta.
Ara que ja ho sé només falta trobar la
il·lusió que m’hi condueixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada