Arriba a casa dient que no es troba bé. Té febre. La seva dona li diu que prengui alguna cosa per fer baixar la febre i es posa al llit. L'endemà s'aixeca una mica marejat. Va al metge. I al migdia ja és mort. Meningitis fulminant.
De veritat que no hi ha gent pitjor per atacar? Segueixo sense entendre com s'aplica aquest odiós "atzar". Ja ho vaig escriure fa quasi 3 anys (vegeu ELL) i en tot aquest temps ha seguit passant el mateix.
Avui he sentit la segona notícia d'uns okupes, de gent violenta i perillosa que entra en cases alienes i fa passar un calvari a gent bona i normal. No els podria passar a ells tot això? Perquè si ets dolent, t'haurien de passar coses dolentes. Vols dir que si a totes les persones dolentes els anés agafant atacs de cor no seria més útil per a la societat?
En casos com aquest sents aquelles collonades que sempre he sentit dir, i sempre dit quan es tracta de gent jove: era tan bona persona que Déu la volia tenir al seu costat. A cagar, ho sents, a cagar a la via. Les coses que no tenen explicació, que no es poden entendre, a la llarga fa que no te les creguis. Per això cada cop hi ha més gent que hi creu menys.
I això si que es pot explicar i entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada