Ahir vaig somiar que estava jugant de migcampista, feia una passada a l'espai a la banda dreta on Iniesta centrava i el davanter feia gol. A mida que avançava el partit el Cristiano es posava més nerviós i m'agafava del braç per impedir que corregués la banda. Arribem a la cantonada i llença la pilota a corner. Es queixa molt i l'àrbitre un cop més els fa cas i assenyala banda. Trèiem de banda i fem gol de cap. Toooooma, jo-de-te, a l'estil gran hermano. Al final guanyàvem 4 a 1. Potser estava suggestionat pel resultat de dissabte al vespre.
Doncs avui he tingut un accident d'helicòpter, com el del Rajoy i l'Aguirre. Estava fent una volta per sobre del camp del Madriz, com aquelles que fa la Guardia Civil en partits d'alta tensió. El fet és que portaven uns deu minuts jugant i perdien 0-2 i la gent marxava del camp emprenyada i no podien remuntar l'eliminatòria. Vam topar amb un remolí que ens va fer caure.
Òstia, els braços, no tinc braços! Anem al metge que segur que te'ls pot cosir. Que no collons, que no veus que ja no tenen sang. És igual, passo. El millor que puc fer és suïcidar-me. No fotis, Davit, com t'has de matar. Jo passo de viure sense braços. Si en tingués un com a mínim podria fer coses, però sense els dos. Jo passo. Ah, clar, potser si que tens raó.
Vaig començar a acomiadar-me de tots els amics que anava trobant, i plorava. He plorat de veritat, això si que ha estat real. Anava trobant amics mentre els deia el què havia passat i com ho solucionaria. Pujaré a l'helicòpter de nou i em deixaré caure des de ben amunt, o millor em tiro a la via del tren.
La solució final va ser la següent: com que sóc amic del metge forense i l'enterramorts de la meva zona, vaig pensar que els avisaria, els diria que vinguessin a casa meva, al somni la dels meus pares, i que quan estiguessin a punt de pujar a l'habitació, jo em dispararia un tret al cap.
I d'on he tret la pistola? Però si no tinc braços?
Hi ha algun psicoanalista a la sala?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada