Ha passat Le Tour per Barcelona. Molts dels meus companys de feina es van acostar al Passeig de Gràcia per veure passar els ciclistes. Jo no. I sóc dels que està molt content que un esdeveniment com aquest passi per casa nostra.
Aquell estiu a Normandia (Primers estius) vam anar a veure el Tour en directe. Vam fer una excursió d'una hora fins arribar al punt per on passaven. Després de dues hores esperant els ciclistes i veure infinitat de patrocinadors com el de la foto, passen els ciclistes. Fiuuuuuuuuuuuuuuu, fiuuuuuuuuu, fiuuuuuuuuuuuu. Ja està, ja podem marxar. Ale, una horeta més fins arribar a casa. No pot ser, deu ser una broma això. Ara tornaran a passar oi?, diuen que deia.
Abans d'ahir al menjador de casa: Que t'aporta mirar uns tios anant en bici? Puc entendre el futbol, el tennis, el bàsquet, l'hoquei, la natació, l'atletisme.....però mirar una pila de paios a sobre d'una bicicleta per una autopista, no entenc que t'aporta.
Després d'una estona pensant només vaig poder respondre que jo tampoc sé que m'aporta però que m'agrada. A més, no són uns tios anant en bici, és el Tour, que és molt diferent. Mirar un partit de futbol Recreativo de Huelva-Celta de Vigo de lliga, potser no és atractiu a priori i no el mires, però si fos la final de la Copa d'Europa, s'ha de mirar.
És com el 17 de juliol de 1994, quan els mòbils els tenien els empresaris adinerats. Estava entre italians i brasilers al bar de l'hotel on treballava mirant la tele, ple a vessar, tothom amb l'ai al cor quan se sent per megafonia un David Pugès, David Pugès est demandé à la réception, merci! M'hi acosto i tenia una trucada. Hola? Hola, sóc l'Albert. Què ha passat alguna cosa? No res, truco per parlar amb tu una estona. Collons Albert, que és la final del Mundial! Et truco després.
Suposo que mon germà ja m'ha perdonat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada