Medalla d'Or

Un dia qualsevol a les 04:32am.

- Papaaaaaaaa, vineeeee. Papaaaaa, que vinguiiiiiiiiis

Quan sóc conscient que no forma part del somni, em desperto i contesto.

-Què vols?
-Queeee vinguiiiis.
-No Valèria, què passa?
-Que obriiiiis el lluuuum.
-Obre’l tu!
-No puuuuuc
-Si que pots
-No troooobo el de la tauleeeeta
-Doncs obre el de la paret

Se sent el clic d’haver-se obert el llum, com posa bé el coixí i el segon clic per tancar-lo.

Mateix dia a les 19:15. Els quatre al llit adult repassant com ha anat el dia, saltant i jugant, abans de començar l’etapa dutxa.

Escolta Valèria, el proper dia que vulguis obrir el llum, no cal que em cridis i em despertis, que tu ja saps obrir el llum tota soleta. Perquè oi que un dia us vaig ensenyar a la Jana i a tu com s’havia d’obrir estant a les fosques? Oi que ho vam provar i ho vau fer bé? Oi que si? Doncs no tornis a cridar que ens despertes a tots tres. Ho has entès? D’acord?

Sota l'atenta i sèria mirada de sa mare i sa germana, em mira somrient i em contesta:

Molt bé campeón!