De festa

Nosaltres no érem així, oi?

El famós dimarts d’extinció, algun cop també havia agafat el tren a les 6 o les 7 del matí i coincidia amb els que anaven a treballar. Però sempre va ser una mesura de previsió ja que mai, mai vam tornar beguts. Ni mai fèiem el xivarri dins el tren que hi havia avui. He vist gent similar a nosaltres, que estaven parlant de manera normal, sense evidents signes d’anar beguts, d’altres dormien, però dissortadament eren minoria.

En arribar a Sants, he vist un grup que només posar els peus a terra s’han deixat caure i han quedat com cossos morts. Una noia s’ha amorrat a la paperera i ha deixat el sopar. Mentrestant, un amic seu que esperava que acabés de buidar, ha tret de la butxaca un retolador i ens ha obsequiat amb un grafit. M’he indignat i he cridat de manera estèril, òbviament.

Enlloc de valorar que han vingut en cotxe i no han provocat cap accident, agrair la noia que no hagi trallat al mig del vagó amb el tren en marxa o pensar que potser he estat davant d’un futur fenomen de la pintura estampant la seva signatura en una paret de l'estació que retiraran per posar al MNAC, enlloc de valorar tot això, no, només penso que són una colla de BRÈTOLS.

Sóc un negatiu de merda i no aniré a parar enlloc.