Madelman o Lego. Airgam Boys o Tente. Tots hem tingut les nostres preferències a l’hora de jugar. Però sempre hem trobat la manera de jugar, ja sigui sol o en companyia. Hi ha jocs per a cada moment. A casa meva també en tenim. La petita sap jugar tota sola. La gran no.- M’estic avorrint!
- Llegeix el Tatano, Jana, que fa molt de temps que no li fas cas.
- No
- Perquè?
- Perquè no.
- Doncs fes un dibuix
- x!%&)(¿¿!!!!. Vull la DS.
- El que no pot ser és que tan aviat vulguis jugar a la Nintendo. Ara la Valèria està veient la pel·lícula de la Campanilla. Mira-la tu també.
- M’avorreix.
- Doncs ja t’he dit que pots llegir, jugar a la pissarra, pentinar les nines,…
- És que tinc tantes coses que no sé amb què jugar.
Amb 6 anys i mig ha arribat a aquesta conclusió. Em fa pena per una banda però d’una altra m’ajuda a mantenir-me ferm en la creuada que fa molt de temps vaig començar amb el controvertit tema dels regals i del que taaaants cops n'he parlat.
David!
ResponEliminaa mi això de l'educació encara ho veig molt llunyà, però és ben cert que allò que assumim de petits ens acompanya la resta de la vida, per tant, pensa que el llegat que "entregues" a les teves filles és per sempre!
Bé, t'he afegit a la llista de blocs que llegeixo!
Una abraçada!
Aquestes teves quatre ratlles tenen més contingut que el què molta gent que ens envolta té al cap. No em de defallir i seguir en les nostres conviccions. Gràcies i fins aviat.
ResponElimina