Felicitat senzilla

Llegeixo la historia d’un empresari indi d’Índia que ha muntat un negoci ben peculiar: una línia Aérea.

Si si, peculiar. Perquè? Doncs perquè té només un avió Airbus 300 al que li falta una ala i bona part de la cua. Correcte. No es pot enlairar. Sempre està a terra. Que quina és la gràcia? La felicitat de la gent que hi puja.

Tots els passatgers que hi pugen, ho saben tot, i per tant, quan baixen després de fer una llarga cua per obtenir la targeta d’embarcament i pagar els quasi 3 euros que val fer aquest viatge, no es queixen. Els viatgers s’asseuen, es corden el cinturó de seguretat, no es poden aixecar fins que ho indiquen fent desaparèixer una de les frases més conegudes per tothom que viatja en avió, Fasten your seat belts.

Escolten amb l’atenció del primer cop les indicacions de seguretat de les hostesses, també com el comandant explica que estan a punt d’entrar en una zona de turbulències o que s’inicia el descens i que en 5 minuts aterraran a l’aeroport de Nova Delhi.
No només es limiten a anuncis pels altaveus. Reparteixen begudes amb el carretó amunt i avall per l’estret passadís. Les sis hostesses entreguen l’àpat en la típica safata amb tota la professionalitat que poden, i això perquè es prenen la feina com un entrenament per un futur poder trobar un treball igual però en un avió de veritat, dels que si s’enlairen.

El millor de tot: quan es parla amb el “passatgers” donen respostes com Ha estat més bonic del que m’havia imaginat.

No sé perquè però em sembla que són més feliços. Cada cop estic més convençut. Oi que hi ha una dita que diu: menys és més? Doncs això.