Sagrada Família

Ara no sé quants dies fa que agafo l'autocar que ha posat la renfe, acrònim més cert que mai d'allò que dèiem quan jo anava al cole, "rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados".

I la veritat que no m'importa agafar el bus. Fins i tot crec que és millor. En el meu cas, és clar. De sempre, o quasi sempre, he hagut de viatjar dret, inhalant la ferum i fortor de suat dels guarros que comparteixen llauna amb mi. Dic llauna perquè semblem sardines dins d'un vagó. Els dies que he pogut asseure'm, tant per anar com per tornar de Barcelona, he estat patint per no adormir-me per si un cas em passava de parada. Han estat uns moments molt angoixants.

Ara això no em passa. Tota aquesta setmana i mitja de l'anterior, m'he assegut sempre, un seient còmode, que es pot reclinar endarrere, he dormit durant tot el trajecte. I somiant i tot! Fins i tot m'ha donat la oportunitat de sortir a Antena3, després de què els concedís una entrevista.

- Perdona, te podemos hacer unas preguntas?
- Miro el micro, veig que és A3 i dic: Puc parlar en català?
- Millor en castellà, és que és per a emissió estatal, em contesta la noia.
- Assenteixo amb el cap abans de la primera pregunta.
- Como va tu tercer dia?
- Bueno, de hecho es el primer dia que cojo el tren. Ayer y antes de ayer fui en moto. O sea que hoy no sé a que hora llegaré, ni si se perderá el conductor ni nada. Paro de parlar. La noia no diu res i em veig obligat a continuar improvisant.
- A ver, es divertido. Esto parecen una colonias o campamentos con tanta gente de amarillo, papelitos en las paredes. No sé, no sé como irá el viaje. Miro a càmera, després a la noia, un altre cop a la càmera. Em sentia a gust en el mitjà. Buenafueeeeenteee, a veure si em fitxes.

- 2a pregunta. Que te parece que el billete sea gratis?
- Hòmbre, és lo mínimo que pueden hacer. Aunque de todas maneras esto no compensa todo el trasbalso que supone todo esto.
- Gracias

TRASBALSO, TRASBALSO??????
Està ben dit trasbalso? M'haurà entès tota l'audiència d'Antena3? No parava de pensar en les coses que he dit i les que podia haver afegit mentre estava a l'autocar amb els ulls tancats. M'haurà vist algú? Com hauré quedat? Vaig avisar tothom. I de tothom no em va veure ningú. Només una excompanya de Caprabo que està de baixa a punt de parir i té temps de veure la tele a les 10 del matí.

A part de les anècdotes que tot tenim i tindrem mentre agafem l'autocar conduit per senyors de Murcia acabats d'arribar mitja hora abans de pujar-hi i que lògicament es fien de les indicacions dels passatgers per arribar a destinació, com em va passar el dimecres al vespre, el que més m'agradaria és que tot aquest enrenou serveixi per modificar el traçat del tgv ditxós.

Si la meva aportació per evitar que caigui la Sagrada Família és haver d'aixecar-me més dora, agafar el metro i patir aquesta lleugera incomoditat, doncs que continuï així. Perquè amb el que ha passat a Bellvitge, a Sants, al Carmel, al Prat i a d'altres llocs i punts que mai sabrem, jo no jugaria amb foc.

Creuem els dits.