La Universitat

Hi ha algú que encara no sap que faig de professor a la Universitat Pompeu Fabra?
Quan m’ho van proposar em va fer por, molta por. Bé, por no, respecte. També mandra i il·lusió alhora. Mandra perquè haver de preparar les classes, pensar què dir, quins exercicis fer-los fer,.... I il·lusió perquè que un catedràtic pensi que ho pots fer, doncs fa il·lusió.

- Escolta, i per quan seria això?, li vaig preguntar el mes d’abril.
- La idea és fer-ho de cara al mes de gener?
- I quant alumnes tindré?
- Suposo que uns vint o trenta.

Com que era pel mes de gener tenia tot el temps del món de preparar el temari, les classes, el powerpoint típic.... I com que em feia il·lusió vaig començar a preparar-ho, a pensar-hi... Vaja, que vaig avançar la feina fins el tema 5 de 9 que vull fer.

- Escolta Davit, que s’avança una mica i serà per començar al setembre.
- Joder tio, em vas dir al gener.
- Ja però s’ha avançat. Ah, i em sembla que tindràs uns 70 alumnes.
- Òooostia tio,alguna sorpresa més?
- No no, això és tot, mentre feia un lleuger somriure.

Total, que sort que tenia el factor il·lusió i soc previsor. Sempre amb el “per si un cas” al cap.

I la veritat és que és molt divertit i enriquidor, en tots els aspectes. Ja el primer dia vaig detectar diferents actituds i grupets, que ara passat un mes i poc, s’han acabat de confirmar.

Donar classe a nois i noies de dinou o vint anys, és un exercici com el de la pel·lícula Déjà Vu, on el protagonista torna al passat que va viure però des del present i per tant plenament conscient.
Cada dimarts i divendres torno 15 anys enrere i em veig assegut a classe. També hi veig alguns dels meus amics. Ara entenc perquè els professors juguen amb avantatge.

El curiós és veure com d’insegurs són i les preguntes tan òbvies de resposta que fan, mentre la seva actitud i manera de parlar és la de Director General. Sempre els faig fer treballs en grups de 5 persones. L’altre dia els vaig dir que fos individual.

- TREBALL INDIVIDUAL, vaig projectar a la pissarra.
- Escolta, individual vol dir que l’hem de fer nosaltres sols?
- Si, a priori, Individual vol dir que no és en grup, vaig contestar.

Ells i nosaltres ens pensem que quan ja arribes a la Universitat, ets gran, saps de tot, el professor no té ni puta idea de res, ets modern i guapo....
Bé, moderns en són més ara. Nosaltres anàvem vestits pràcticament igual, de roba i colors. Érem una mica com els del vídeo Amo a Laura de l’MTV. Suposo que el fet de ser nens de l’era tecnològica els atorga una idea de superioritat sobre gent 15 anys més gran que ells.

Els embolcalls han variat molt i molt. La forma no és la mateixa, és evident. Però l’essència, el fons, segueix sent molt similar.