Harmonia

M’agrada molt que els meus amics tinguin clar sobretot què no sóc.

Anem a celebrar Sant Joan. Preparem la teca, els aperitius, les begudes en fred, paguem i ho deixem tot a punt. Els homes ens posem a la zona del  sofà i ja d'entrada queda clar que no tenen cap mena de consideració amb mi i no puc veure gaire bé el partit Espanya-França de l’Eurocopa 2012. No sé en quin minut hi ha un gol i tots s’aixequen a celebrar-ho, picant de mans, de pit i de collons, que los españoles los tienen muy grandes, coñ·ño.

Jo em quedo assegut en un racó, solet, aïllat, ben tranquil. Acaba el partit i comencen els riures, acudits, petards i la festa. En un moment donat els dic:

“Com voleu que em senti espanyol si quan fan un gol em feu el buit i no ho celebreu amb mi?”

Es queden amb la boca oberta, no saben què dir, només riuen. Reaccionen posant-me la samarreta de la roja, fet al que accedeixo gentilment i fent gala de les meves arts escèniques.

Ja fa anys que vivim en una plàcida harmonia.

Etapes

Ja el seu origen etimològic conté el concepte "pas", de fet l’any 1540 l'accepció indicava que etapa és "el lloc de pas on s'aturaven les tropes abans de continuar el seu camí".

Tinc el sentiment d'haver me aturat, d'haver fet una pausa si més no mental. Ara haig de decidir quin camí agafar. Tinc diferents opcions per deixar aquest cul de sac en el que estic fa temps. A mida que he anat entrant he anat veient forats que he anat tapant per seguir avançant. Ara que estic a prop del final he entès que no eren forats totes aquelles escletxes, eren sortides que he obviat.

Hi ha etapes que decideixes crear-les sabent que t’acompanyaran tota la vida, que vols que formin part de tu i les crees precisament per aquest fet. En d'altres no hi pots intervenir i es van obrint i tancant elles soles. Són en les que no hi poso gens d'energia, no val la pena.

Ara necessito obrir una etapa d'aquelles complicades, d'aquelles que són difícils d'aconseguir  Una etapa que em faci sentir bé, que em faci sentir ple, aquelles en les què quan fas el resum del dia abans d'adormir te fa que t’aparegui un dolç somriure símbol inequívoc de felicitat i feina ben feta.

Ara que ja ho sé només falta trobar la il·lusió que m’hi condueixi.

Festa

Ara fa un parell de mesos.

-Que nooooooo, que no vull fer una superfesta, que ho penso fer a la meva manera, ni catering ni res, ho farem en plan informal. Podem fer-ho al jardí?
-Nen,  no siguis tonto i parla amb la que ens ho va fer aquell cop pel grup de teatre, va quedar superbe i és molt barat.
-Mama, podem fer-ho al jardí?
-Si, i tant.
-Gràcies
-I que faràs?
-Doncs aperitius (bocabits, patates, drakis i olives), unes quantes amanides, unes pizzes de les meves i embotits, i de segon li diré a la Montse que faci mandonguilles amb sípia per tothom.
-I com posarem les taules i les cadires?
-Les taules? Res de taules, un parell per posar les coses i tothom dret.
-Però nen, que no veus que la gent ha de poder asseure's!
-Ja ho sé, a fora hi ha 6 cadires, a dins n'hi ha 10 que traurem, els 6 sillonets, les 4 hamaques,...collons, hi ha seients de sobra!
-Però la gent ho ha de trobar tot muntat!
-Anem a veure, que són amics meus, que vindran en bermudes, que quan arribin un obrirà bosses de patates, l'altra portarà cerveses a la taula i l'altra tallarà les pizzes, l'altra farà amanides, que no són invàlids òstia! Que no és un restaurant que és com si fos Sant Joan, que tots farem de tot. És una reunió d'amics per celebrar que en faig 40.

Com imaginava mons pares van estar nerviosos perquè tot sortís bé. Ma mare patint perquè no hi hauria prou menjar (i n'hi va haver massa) i perquè tot estés net com una patena, i mon pare perquè el jardí estés bé i arreglat.
-Escolteu, que són els meus amics, que no són uns inversors que venen a comprar la casa!

I la meva dona igual. Que si has previst això, que si allò, que pensa que no sé què, que jo faria no sé què altre.
-Escolta, que te n'oblidis, que munto jo el dinar i ja està.

I ho vaig portar fins a les darreres conseqüències. Fins i tot em vaig anar a comprar jo mateix el regal!

Estic molt content de com va sortir tot, de com s'ho va passar la gent, dels gintònics finals i de la satisfacció de tots d'haver gaudit d'una gran jornada. Ja tenim una altra data per recordar.