Oferta

Fa dies.
Despenjo tot i no reconèixer el número de la pantalla.

-Mani'm
-Davit amb t o amb d?
-Amb t si fa temps que em coneixes o tens un dels llibres a la mà. Amb d si és de manera oficial.
-En tinc un a les mans.
-....

Encara no sé qui és però segueixo parlant de manera automàtica, sense pensar, mentre repasso el catàleg de veus enregistrades que tinc al cervell, a l'estil dels panells antics d'estacions o aeroports on van apareixent les lletres fins completar el nom.

Amb la tranquil·litat de saber amb qui parles continuo ara ja ben atent.

-Si, siiii. I a què es deu la teva trucada?
-Estic pensant en formar una candidatura per a les properes eleccions i m'agradaria comptar amb tu.
-Home, em sembla bé però has de saber que tradicionalment el meu vot ha anat en la direcció independentista, si bé és cert que amb el ahir va dir el President Pujol i el to d'en Mas dels darrers temps, és on em sento còmode.
-Això t'anava a dir. Tampoc és necessari estar afiliat. Pots ser un independent. Com ho veus per venir demà al meu despatx?
-Bé. Vindré a les 19h més o menys i així m'expliques com funciona tot això de la política que ho desconec.
-Molt bé, fins demà. Aquí t'espero.

Afalaga que pensin que puc ser útil, no sé en què ha pensat ni de quina manera però fa il·lusió i durant tot el dia de la trucada només faig que pensar com ho faré per combinar la feina actual amb la política.

-Mamaaaa, que m'ha trucat el tal i vol que.....
-Ai nen, quina gràaaaacia oi? Sempre he pensat que tu ho faries bé,.....

I el papa més reservat, donant una visió més realista però amb un "estaria bé" final. Tota la conversa em fa estar amb els orelles ben obertes i amb ganes de trucar a la Cristina i explicar-ho tot. Vaig a dinar. Truco.

-Crispi, que m'han fet una oferta.
-Òstia que bé no? Qui, aquell client de....
-No no, cap client.
-Doncs qui?
-Un partit polític.
-Ja ja ja, que bo, seràs regidor o què? Ja ja..

Les bromes van succeïnt durant la conversa, la tarda i la nit següent quan sopant amb amics fem conya amb la frase ja famosa "Volem el Govern dels Millors".

Reunions, explicacions, històries fan que doni voltes a la idea. No m'ha desagradat mai la idea però no depèn de mi. Espero aconteixements i posteriors trucades. Ja m'avisaran.

-Davit?
-Digues.
-Volia fer-te saber que al final res, que ho deixem estar. Que potser més endavant.
-Bé, gràcies de totes maneres per haver confiat en mi.
-No, gràcies a tu per haver-me fet confiança.
-Ja parlarem.
-D'acord.

Seguirem en contacte.
Mai se sap.