Boca 317

Fila 34.
Seients 11 i 13.
Gol Sud, Segona Graderia.
Barça-Saragossa.

- Papa, on han de fer els gols primer el Barça? Quina és la nostra porteria?
- No ho sé. Ara l'àrbitre farà el sorteig amb la moneda. Però imagino que aquí primer, com sempre.
- Jo vull que primer els facin allà i després aquí. Com quan menjo carn arrebossada amb patates, que primer menjo la carn i em guardo el millor pel final.

Jana's dixit.

Passar

Com cada matí laborable espero, entro, pujo i m'assec. Em segueix més gent que passen de llarg uns i que comparteix amb mi trajecte una noia, potser dona.

Ja a darrera hora arriba ara si una dona i son fill. Ella s'asseu i llegeix el diari. El nen llença la motxilla, si si, la llença mentre va cridant i jugant a la consola. Són les vuit del matí. Sa mare el mira. El nen respon que l'han matat. Ella segueix llegint. Espero que trobi un article que parli de l'educació i com a mínim li faci moure una pestanya. Perquè durant el trajecte vam estar més preocupats, més atents i més al·lucinats la resta de viatgers que sa mare.

I nens com aquests són els que ens han de dirigir en uns anys? Ai Mare de Déu!

Estupidesa Absurda

Ha entrat en vigor la llei que prohibeix fumar en espais com estacions de tren, bars i restaurants o fins i tot dins de recintes com hospitals, encara que estiguis al seu jardí.

És una mesura que em sembla bé ja que el fum em molesta com bé sap tothom i en especial la Melanie, aqui li vaig girar la cara després que em llencés el fum de la seva cigarreta en actitud meitat xulesca meitat flirtejadora.


Però el que no em sembla bé és portar aquestes decisions a límits absurds i estupids. Potser prefereixo que els deixin fumar en espais oberts, a l'aire lliure amb la condició que no llencin les burilles a terra. O que fumin gratis però se'ls multi per porcs.

L'altre dia fan l'estrena d'un musical, HAIR, que explica una història dels anys 60-70 i en un moment de l'obra encenen una cigarreta. Parlen de d'una època en què la societat estava canviant, on el fumar començava a estendre's. Llibertat, amor, no a la guerra, marihuana....
Els productors de l'obra per fer-ho més versemblant van anar a una herbolisteria i van encarregar una barreja de plantes per simular maria.
Doncs un espectador ha denunciat l'obra perquè es fuma durant l'espectacle i considera que si la llei diu que no es pot fumar en espais públics tancats, els actors no haurien de fumar.

I LI HAN DONAT LA RAÓ!!!

Estem atontats o què?
El dia que facin una obra de teatre sobre la figura de Fidel Castro, que s'encendrà enlloc del cigar, una botifarra negra?

Si ja ho dic jo que no sé on anirem a parar!

Oferta

Fa dies.
Despenjo tot i no reconèixer el número de la pantalla.

-Mani'm
-Davit amb t o amb d?
-Amb t si fa temps que em coneixes o tens un dels llibres a la mà. Amb d si és de manera oficial.
-En tinc un a les mans.
-....

Encara no sé qui és però segueixo parlant de manera automàtica, sense pensar, mentre repasso el catàleg de veus enregistrades que tinc al cervell, a l'estil dels panells antics d'estacions o aeroports on van apareixent les lletres fins completar el nom.

Amb la tranquil·litat de saber amb qui parles continuo ara ja ben atent.

-Si, siiii. I a què es deu la teva trucada?
-Estic pensant en formar una candidatura per a les properes eleccions i m'agradaria comptar amb tu.
-Home, em sembla bé però has de saber que tradicionalment el meu vot ha anat en la direcció independentista, si bé és cert que amb el ahir va dir el President Pujol i el to d'en Mas dels darrers temps, és on em sento còmode.
-Això t'anava a dir. Tampoc és necessari estar afiliat. Pots ser un independent. Com ho veus per venir demà al meu despatx?
-Bé. Vindré a les 19h més o menys i així m'expliques com funciona tot això de la política que ho desconec.
-Molt bé, fins demà. Aquí t'espero.

Afalaga que pensin que puc ser útil, no sé en què ha pensat ni de quina manera però fa il·lusió i durant tot el dia de la trucada només faig que pensar com ho faré per combinar la feina actual amb la política.

-Mamaaaa, que m'ha trucat el tal i vol que.....
-Ai nen, quina gràaaaacia oi? Sempre he pensat que tu ho faries bé,.....

I el papa més reservat, donant una visió més realista però amb un "estaria bé" final. Tota la conversa em fa estar amb els orelles ben obertes i amb ganes de trucar a la Cristina i explicar-ho tot. Vaig a dinar. Truco.

-Crispi, que m'han fet una oferta.
-Òstia que bé no? Qui, aquell client de....
-No no, cap client.
-Doncs qui?
-Un partit polític.
-Ja ja ja, que bo, seràs regidor o què? Ja ja..

Les bromes van succeïnt durant la conversa, la tarda i la nit següent quan sopant amb amics fem conya amb la frase ja famosa "Volem el Govern dels Millors".

Reunions, explicacions, històries fan que doni voltes a la idea. No m'ha desagradat mai la idea però no depèn de mi. Espero aconteixements i posteriors trucades. Ja m'avisaran.

-Davit?
-Digues.
-Volia fer-te saber que al final res, que ho deixem estar. Que potser més endavant.
-Bé, gràcies de totes maneres per haver confiat en mi.
-No, gràcies a tu per haver-me fet confiança.
-Ja parlarem.
-D'acord.

Seguirem en contacte.
Mai se sap.