Una cosa menys

Fa molts molts anys un dels dos es va fer una carta astral i una de les conclusions és que sempre tindria problemes amb l’aigua. I la va clavar, ben clavada. Quan vam viure a Barcelona un dia es va inundar tota la cuina i passadís per nosequè amb la rentadora. A Castelldefels es va inundar el pàrking i quan hi vaig arribar el cotxe feia els 100m esquena. I ara a Gavà tenim goteres al terrat que han provocat que hi hagi danys al menjador, a la cuina i destrosses en una habitació fins a fer malbé tot l’armari empotrat.

Qui va fer aquella carta?, que li podríem preguntar algunes coses més.

Avisem un paleta del poble de tota la vida i que ja ha tingut experiències amb d’altres familiars als que ha deixat contents. És un tipus de gent que està acostumada a fer la seva, al seu aire, res de pressupost exacte ni per escrit, tot és més o menys, passen una factura i llestos. I ja ho trobarem.

- Mira veus, per algun punt del terrat es filtra aigua perquè ha caigut aquí, per aquí també i el pitjor està allà, mira veus, un desastre.
- Bueno, vamos arriba al terrao y lo miramos. Uf, es que esto es muy grande y va a ser complicado porque el agua es muy puñetera, se puede filtrar por una punta pero acaba apareciendo por la otra.
- Ya, pero por eso te he traído, para que lo arregles. Yo creo que si levantamos aquí un metro cuadrado o dos veremos como está. Que esto está bien, pues perfecto porque sabremos que es en otro sitio pero al menos habremos arreglado el sumidero que ahora no traga.
- Bueno, yo lo que quieras, hacemos esto a ver que nos encontramos.
- Piensa en esto que tienes que hacer y dime cuanto me va a costar
- Es que no lo sé, porque a veces abres y te encuentras que está mucho peor. O mucho mejor.
- Pero que me va a costar tengo que saberlo. Que tengo que pensar en 50 euros o en 3.000?
- Es que Daví, no lo sé, yo vengo cobrando materiales a parte unos 20 euros la hora.
- Y esto en cuanto tiempo lo arreglas, en un día?
- No en un día no da tiempo porque hay que picar, por la tarde no puedo venir y ya mañana el mortero, se tiene que secar y al día siguiente... me entiendes?

Com que ho hem d’arreglar, tanco els ulls i li dic que comenci pel més important.

- Vendré mañana por la tarde y el jueves por la mañana.
- Perfecto.

Dijous estic de viatge a punt de baixar a esmorzar a l’hotel i reunir-me quan em truca la Cristina dient que l’ha fet pujar per ensenyar-li un forat i preguntar-li què ha de fer. ¿Cómo que Que hago, no sé, lo que tu quieras o pienses que se debe hacer, que eres tu el profesional, no? Llama a tu marido a ver que dice. Hola, dime, si , ya, si si, es que estoy fuera de Barcelona. Tu que crees que tenemos que hacer? Yo lo dejaría como dijimos porque ahora hacer el agujeraco este no sé yo. Pues no lo hagas, haz lo que creas, de verdad, me fio de ti. Vale vale, pues dejamos el sumidero directo al tubo.

Cada dia ha fet una cosa, fet que m’ha desesperat una mica perquè no entenia perquè no pot fer dues coses el mateix dia. Dimecres pica. Dijous posa el ciment. Divendres posa la tela asfàltica. Dissabte tirem aigua per saber si està ben impeabilitzat i posa el morter. Dilluns posa les rajoles. Dimarts posa la vorada.

Ha costat però ha quedat impecable, com abans, que es feien les coses bé, sense pressa i amb ànim perquè durés tota la vida. I quan m’ha dit el preu, fins i tot ho he trobat barat.

Una cosa menys.