Paris

La història ha volgut que una setmana després hi hagi vingut a passar tres dies amb l'amic Oriol. Ho hem passat molt bé, hem caminat molt, hem menjat i begut. Però sobretot hem rigut a tota hora.

No és una percepció, és una evidència que han plasmat fotos i vídeos. Sempre estem rient, nosaltres i ells. Des de fa un temps he retrobat un vell amic que fa 20 anys vaig conèixer. Tot ha estat molt fàcil, Paris hi ajuda.

Sempre ens quedarà Paris. Paris i jo no ens separarem mai. Si un dia em perdo, busqueu-m'hi. Esn vam conèixer quan jo en tenia 12 i no ens hem deixat. Allà hi he viscut i desenvolupat alguns aspectes importants de la meva vida. Allà hi vaig portar a la Cristina per acabar de convèncer-la i enamorar-la. I Paris no em va fallar.

A Paris vam guanyar la segona Copa d'Europa de futbol. Fa una setmana també la segona de bàsquet. I ahir jugava el Barça-Valladolid. Vam anar a un pub escocès. Darrera jornada. Si guanyem Campions. I estant a Paris no tenia cap dubte de la victòria. Quatre a zero i 20è títol.

Paris ben val una missa, que va dir aquell.
I un títol.
I l'amor.