Els teus amics

Els amics dels meus amics NO necessàriament han de ser els meus amics.

Ja sé que aquesta afirmació contradiu la famosa cançó. No vull dir que no s’hagi de conèixer gent nova, de fet aquest tema me’l va suggerir un bon amic meu i que és relativament nou. Ens hem conegut fa cinc anys i en una llar d’infants.

Repassant i rascant, crec que la conclusió final és que si els amics dels teus amics són com tu, és més probable que siguem amics. I això s’accentua sobretot a mida que et fas gran. Quan ets petit, vols jugar i per tant tothom t’està bé. Quan ets adolescent, tens el teu grup muntat i no es donen moltes circumstàncies de tenir noves amistats. El tema comença quan vas a la Universitat. Quedes amb els teus amics bàsicament el divendres i dissabte i cap problema. Però a tots ens ha arribat un dia en el què un del grup diu: demà vindrà sopar un col·lega meu de l’Uni. Comencen les apostes. Arriben a sopar, el tio tallat, lògic, i mentre nosaltres comencem a fer-li un dissimulat tercer grau traient temes per veure on es posiciona amb l’objectiu de trobar allò que veti la seva entrada al club, l’amic que l’ha portat no para d’esforçar-se en fer-lo partícip, d’explicar anècdotes d’ells dos, de lloar-lo davant nostre. De fet, és un doble examen el que jutjàvem.

La història diu que els hem acceptat a quasi tots, que han vingut un o dos mesos, però prou. Cadascú amb el seu grup natural. Llavors arriba el moment en què tens novia. Tu vols que ella vingui amb els teus amics i ella vol que vagis amb els seus. En general no ens ve de gust quedar amb els altres. Sempre penses primer que t’avorriràs molt i que seran uns plastes. Si no hi ha cap nexe comú com per exemple els fills, ens fa pal. Els fills fan que puguis fer unes primeres aproximacions i valorar ja, en minuts, si Si o si No.

I a mida que ens fem grans, no estem per òsties. Anem de cara a barraca. Fixeu-vos. Un mes de febrer o març, un divendres, anem a buscar les nenes, anem a berenar, ens presentem, xerrem i quan sortim la Cristina em pregunta: Què tal?. Bé, em cau bé. Crec que tenim el mateix tipus d’humor. Amb aquests me n’aniria de vacances. Dit i fet. Vam marxar de vacances junts.

El que també és cert, és que és difícil dir-li a algú que vols quedar amb ell però amb la seva parella no, perquè no et cau bé.
Jo no ho ser fer.