Ave Cesar

Els catalans som així de burros. Per això molts han adoptat l'adhesiu del ruc català. En castellà diuen "cornudo y apaleado". No sé perquè ens han introduït el gen de la resignació. No ho entenc. Vinga protestar, queixar-nos, això si, civilitzadament, però perquè, per cagar-nos després.

Conec a algú que ha estat rajant i rajant, que si són uns fills de puta, que si això, que si allò. Saps que m'ha dit avui? Que la setmana vinent anem a Madrid i que agafem el puto AVE.

- Tio, però que no estaves tant emprenyat. Anem amb avió no? Ja tindrem temps d'agafar-lo, no?
- No home no, el més important és que ja el podem fer servir. A tot arreu hi ha retards, m'ha dit.
- Ja està, ja t'has abaixat els pantalons. Sempre fotem igual.

La setmana passada van dir que demà comença a funcionar l'AVE. I com ho vam celebrar els catalans? Doncs el primer dia que es podien comprar els bitllets, com que estem tant emprenyats, només en vam comprar 28.000. Si, només el primer dia. En lloc de protestar a Espanya, la renfe, ministres, etc.. fent cas omís a que arribi, no, nosaltres decidim fer que els surtin els diners per les orelles.

Que collons han de pensar ells?

"No pasa nada, estos catalanes se quejan pero nada, no pasa nada, ya verás como luego responden. No ves que son muy solidarios para estas cosas. Mientras estén contentos, no pasa nada. Se conforman con un palote."

La mare que ens va parir.

Si és que se'ns pixen a sobre, diuen que plou, i nosaltres ens ho creiem.

Només hi ha un camí per canviar aquesta dinàmica endèmica: la independència.