Placebo i jo

Una amiga meva ens va convidar a sopar a casa seva, a tocar de la Rambla de Canaletes, a Barcelona, i quan ja estàvem a taula, va treure una sopera de porcellana de la seva àvia, i tota la vaixella a joc. A dins hi havia crema de llamàntol.

Un cop vam tots acabar i entre els elogis a la sopa, elogis a ella de bona que li havia sortit, elogis del mèrit de trobar el temps per anar a plaça, cuinar-la i tots els etcèteres, va anar a la cuina i va treure les tres llaunes buides que havia abocat a la sopera.

Era de pot, de llauna. No havia anat ni al mercat ni havia estat dues hores a la cuina. El fet és que tots ens vam quedar sorpresos. És evident que el fet de veure-ho presentat de la manera que ho va fer, tots vam incloure una sèrie d’atributs que en cap cas eren certs. No ens sentíem enganyats, no. La crema de llamàntol seguia sent boníssima.

Es veu que un fabricant va fer un test d’una nova cervesa entre dos grup d’homes. N’hi havia un compost per aficionats a motos tipus Harley Davidson, tipus durs, enfundats de cuir... L’altre grup el formava gent normal a qui li agrada la cervesa i prou. Van presentar dues ampolles amb la mateixa cervesa però una amb una A i l’altra amb una B. Abans de donar a provar les “dues” cerveses, van explicar que l’A era una cervesa amb molt de cos, de personalitat forta. La B en canvi era una cervesa suau, lleugera, per prendre en ambient relaxat.

Els resultats van ser curiosos. Els moteros van preferir la cervesa A i els altres la B. Tot i ser la mateixa cervesa, trobaven diferències tan importants pel fet d’haver estar suggestionats.

No heu sentit mai allò de “tot això és psicosomàtic”. Que vol dir, que m’ho invento? Segurament no del tot, però hi ha una component psicològica que influeix molt. Vas a l’oculista i et diu: ara no moguis l’ull ni el tanquis. Collons, et comença a picar l’ull. Quan et deixes els mocadors a casa i estàs al tren i te n’adones, comences a esternudar i et regalimen els mocs.

Jo si em deixo el Ventolín a casa, sembla que m’agafin atacs d’asma constantment. Que n’es de curiosa la ment. Tot això ho dic perquè he llegit al diari que han fet un estudi en malalts amb diferents fàrmacs.
A un grup no els van donar res i a l’altre els van donar placebo. I els resultats van ser que els que havien rebut el “medicament” es trobaven molt millor.

Vols dir que sabent que tots fem el mateix, que quan ens diuen que ens donen una cosa que ens ajudarà molt a passar el dolor, a curar-nos, sempre ens trobem millor, no haurien de donar-nos a tort i dret placebo d’aquest? Crec que la gent es curaria abans.