3 anyets

A mi celebrar l'aniversari em fa gràcia però no és un dia en el què estigui molt més feliç que els altres. Sempre he dit que hauria de ser un dia molt més important pels pares que per un mateix. I de fet, avui és un dia molt feliç. Estic més content de l'habitual.

La Valèria fa 3 anys.

Ahir a la nit estava eufòrica. No parava de saltar, de cridar, de jugar, de fer el mono. Tornant de casa la seva iaia Carme, ma sogra, no va parar de fer sorolls amb la boca, de dir tonteries, mentre la Jana no parava de riure i riure. I és clar, nosaltres els papes, també rèiem.

Avui s'ha aixecat d'un bot. Ha començat a cantar i riure. S'ha pres la llet més ràpid que mai. Ha fet cas de tot a la primera, volia participar en tot, ajudant-nos a tots tres. I tot amb un somriure permanent.

Com m'agradaria poder recordar els meus primers aniversaris. Imagino que també era molt feliç. Recordo quan portàvem sugus i els repartíem taula per taula abans de marxar a dinar. En donàvem dos, com les natilles que mai he provat. Tot i que als més amics en donaves tres o quatre.

Tot el dia hi penso en la festeta de la tarda i com de contenta estarà de veure'ns plegats. A les set representa que tinc una reunió d'aquelles que m'han avisat a les dues de la tarda. Ja he dit que no hi aniré.

- Perquè no pots venir?

- Perquè és l'aniversari de ma filla. Fa 3 anys.

- Ah, uh, asdjñlhgap. I no ho heu celebrat encara?

Que pretenia, que li expliqui les activitats que hem fet el cap de setmana? Vol portar-me l'agenda i aconsellar-me en horaris, o què? He optat per una resposta correcte.

- Nooooo, que si ho celebres abans porta mala sort.

Ja ho vaig decidir fa 5 anys quan va néixer la Jana. Hi ha coses que estan per damunt de tot. I si és referent a les teves filles, no hi ha cap discussió possible.