Sempre recordaré Granada.

Encara ric ara. Que bo, m’han timat! Encara que jo n’hagi estat conscient no puc amagar que m’han timat. M’agrada col•laborar amb anècdotes.

Ha estat el primer cop. I molt bé, eh. He triat una professional per assegurar el tiro. I mira que la primera vegada de moltes coses no sempre és satisfactòria. Jo volia assegurar-me’n i ho he aconseguit. Tota una professional.

He estat a Granada per motius professionals. Després de dinar i un cop la persona que m’acompanyava ha marxat,he seguit fent turisme ja que tenia temps suficient abans de marxar a l’aeroport. He girat per una carrer per anar a buscar el que em portava a l’hotel quan he vist a uns 20 metres la típica gitana que et dona una mica de llorer mentre tothom li va dient que no.
Quan hi he arribat (mentre jo em deia a mi mateix que no em pararia pq són unes timadores), m’ha posat el llorer a la mà, li he dit que no mentre jo seguia caminant per evitar-la, i quan ja quasi ho havia aconseguit, un tio davant no m’ha deixat seguir. Estava parat, suposo que era un altre timat, però com que jo caminava cap endavant però mirant enrere, hi he topat. I és clar, la gitana, gran professional ha aprofitat aquestes dècimes de segons per enxampar-me la mà i començar el discurs. Jo no he pogut evitar-ho, tot i ser molt conscient , més que mai, que em timaria.

Per fer-vos una idea aproximada, heu d’intentar pronunciar-ho en gitano andalús, menjant-vos totes les síl•labes que pugueu i sobretot, fer-ho amb una veu molt greu tipus Lola Flores i, sobretot sobretot, molt ràpid.

Veoestalineaquedicequetuhassiomubuenapersonacasyoraomuxo, castiníounapenamugrande porunapersonacasquiriomuxo, verdá corasón? Estelaurequetidoycuandollegueatucasa loponenaguacondoaspirinatregotadelimónyunvienneloquemaparaquelabuenasuerteteacompañequeveocunamorenativadádohijoyquetieneamigoquetapresianperoalgunotiquierenconfalsedad.

M’ha llegit les dues mans mentre em mirava amb una cara d’assesina i anava parlant cada cop més ràpid. Jo ja notava l’hora de la veritat. La veritat és que no puc negar que tenia una sensació dual.
Per una banda sabia que em timaria. Per l’altra tenia curiositat perquè en 35 anys mai m’havia deixat atacar per una pájara com aquesta. Tenia una barreja de ganes de què em digues el futur i ganes de què no em parés.

Quan llavors he fet el gesto de posar-me la mà a la butxaca m’ha dit que monedasnoquetraenmalasuertenotepriocupequetengocambiocorasón. Jo li he donat 5 euros i m’ha dit que no, que son deu euros por mano. Li dono 20 i em diu que 20 por mano. Total que quan he sigut conscient i ja m’havia cagat a sobre, perquè si, m’he cagat a sobre de la por del mal de ojo que m’anava a fotre la tia, m’ha agafat per la mà i ha començat a dir:

No te mire, no te mire, no te mire , no te mire, no te mire corasón, no te mire, no te mire, no te mire, no te mire, no te mire, no te mire, no te mire, no te mire, no te mire, no te mire, que la Virgen no sé que, que si unas velas blancas que tivóaponé.
Es que tengo que ir al aeropuerto, que soy de fuera (yalosécorasón) y tengo que volver, de verdad, no tengo más, ya te he dado 40 euros. (JODER, 40 putos euros).

Que tengas muxa suerte, m'ha dit amb una veu més greu que mai i pronunciat molt a poc a poc, mentre en mirava amb els ulls semi tancats com dient ti va a cagar chavalito de la vela negra que ti vo a poné!!

He seguit caminant i he notat un regalim per l’entrecuix fred, una esgarrifança per tot el cos mentre caminava Acera del Darro avall. Estic cagat, segur que m’ha fotut un mal de ojo. Li regalo 40 euros, que és la meva quota anual amb la que ajudo a músics del carrer que fan alguna cosa per la que han estudiat, i a sobre em fot un mal de ojo.

Mama, corre, truca a la tia Antonieta i li dones una foto i que em tregui el mal de ojo de la gitana!!