- Renoi, que gras estàs! Que en feia de temps que no et veia! Si que vius bé, no?He cregut millor ser educat i quedar bé que no pas fer com la Teresina, que ha dit el que pensa. Tant és si em senta malament o no. Total, deia la veritat oi?, perquè m'hauria de molestar!
L'altra opció hagués estat dir-li la veritat de manera sincera i defensiva.
- Jo també feia molt de temps que no et veia i amb lo fotuda que estàs, d'aquí a poc no podràs sortir al carrer perquè l'hauràs palmat!
No tothom però en general els anys i l'experiència significa tirar pel dret. No hi ha terne mig. Tot tal com raja.
A taula: Nena, això està massa fet i salat. No el facis més aquest plat que no et surt bé.
Al banc: Nooo, si només vull fer una pregunta.
L'altre dia ma filla petita de 2 anys, en una de les seves demostracions genètiques darrerament característiques, un cop més em va desafiar:
- Home, dóna una patateta a ta germana, que a ella també li agraden.
- NO, va dir amb el cap.
- Mira que si no n'hi dones te les prenc.
Em mira fredament, mira la patateta i arrugant el front, la llença a terra.
- Agafa ara mateix la patata de terra. Què és això de llençar coses a terra, això no es fa. És de nena cotxina!
Ella em seguia mirant fredament, palplantada i immòbil, dient un no temerós amb el cap.
- Vine aquí ara mateix!
Sa mare i sa germana quietes sense dir res, observant l'escena entre la petita i jo.
CRAAAAAAAACK!! Una iaia trepitja la patateta de la discòrdia i casca:
- És igual, que se la mengi un colom.
- Senyora? què fa? És la nena qui ha d'agafar la patata i llençar-la a la paperera. Perquè l'ha trepitjada?
- Ai noi, tampoc n'hi ha per tant!
- Escolti, li estic ensenyant que no es llencen coses a terra. A més, n'ho se perquè es posa enmig d'una conversa entre ma filla i jo.
- A mi no em parlis així, eh. Ets un maleducat!
i olé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada