Drogues

Veient que un paio de 32 anys no sap escriure, pensava que de conceptes de màrqueting no en sap. Però m'equivoco. En sap molt. Sort que ja no els podrà posar en pràctica perquè espero que estigui molt de temps a la garjola.

Marcos, Marcos!! El màrqueting s'ha de saber usar. Està molt bé que pengis cartells per donar-te a conèixer. Està molt bé que indiquis clarament com i on trobar-te. Està molt bé que facilitis la feina als potencials compradors. De veritat, està molt bé. Un molt bon cas pràctic sobretot si els ho poses tant fàcil als Mossos perquè t'enxampin.

Llàstima que el producte que vens (o venies) és il·lícit, la droga.

De drogues sempre n'hi ha hagut. Abans no hi havia tanta informació, cert. També qui en consumia era habitualment un quinqui, algú de mala raça, gent perillosa. Quan jo començava a sortir per la nit, els meus amics mai fumaven porros. Després una mica i al final molt. Alguns em consta que han anat més enllà. Sovint ha estat gent transgressora, els més atrevits, els que més han begut.

Tinc la teoria de què si no fumes, fer el pas als porros és més difícil. Suposo. Si no ets dels que el cap de setmana té l'únic objectiu d'anar taja, molt taja, també és més difícil. En el jovent, fumar cigarretes porta a fumar porros que porta a provar algun cop una ratlleta, que com controlen en proven dues. Fins que es descontrolen.

Quan em deixaven sortir i em deien a les 10 a casa, quan saludava ma mare i li feia un petó, ella me'l feia alhora que m'ensumava. Una tècnica complicada de fer. Proveu-ho. Requereix pràctica i concentració.

-Que has fumat?
- No.
- Doncs fas pudor a fum!
- Mamaaaaaaa, a les discoteques no tiren Eau de Rochas, sapsssssss?

Ara que quan algun dia victoriós ensumava perfum em preguntava que amb qui havia estat. Es tranquil·litzava quan li deia que havia estat gratis.

Ara que soc pare, penso com estarà el món cap al 2017. Com haurà evolucionat tot? On haurem anat a parar? Què s'ha de fer, què s'ha de dir per ensenyar als teus fills que no val la pena ni provar-les? On està la línia que separa el ser un pare pesat de contraproduents resultats, amb la d'educar? Com es fa? Suposo que amb el sentit comú no n'hi ha prou. Com es controlen les amistats sense caure en primeres impressions? Fins on ha d'arribar la llibertat que han de tenir les meves filles?

Molt difícil, molt.

Mai he fumat, mai m'he drogat tot i tenir a gent davant meu, al mateix sopar consumint-ne. Sempre he dit que no. Sempre m'he mantingut ferm. No he dubtat mai. Mai de la vida. I no crec que hagi viscut menys que ningú ni que m'hagi perdut res. He viscut diferent i he trobat altres coses.

Espero fer-ho igual de bé que mons pares.