Sabeu aquell que diu Vaya buho!
Els nens són esponges i aprenen i escolten constantment. Hem d'estar sempre alerta. Però sense passar-nos, perquè hi ha coses que les aprendran amb nosaltres encara que moltes d'altres sense.
També és cert que diuen coses, inventen paraules i relacionen més ràpid que nosaltres.
L'altre dia no sé qui va exclamar Òstia puta! Ma filla gran diu:
- Ha dit puta. És com fruta però puta.
Ahir estava al sofà amb les meves filles; jo mirant el telenotícies i elles en fase d'adormir-se. La gran estava estirada i la petita, que estava asseguda a costat meu, tenia les cames a sobre de l'esquena de la gran. Mentrestant anava picant de peus fins que la va fer caure. Llavors la gran diu:
- Ets una caurona.
- Què has dit?, li pregunto.
Imagino que amb una cara de sorprès per la paraula, no m'ho podia creure. Vaig començar a pensar en quin moment havia dit jo o algú altre la paraula cabrona. Com sap ella aplicar-la en aquest context? No puc permetre que insulti la petita. On anirem a parar!
- Digues carinyo, què has dit?
- Que és una caurona, de caure.
- Ah clar, perquè has caigut.......
- Que et pensaves, que havia dit ..auró?
Joder, si també sap el masculí. I d'on ho treuen això? Us prometo que pensava que m'estava vacilant.
- Què has dit?, torno a preguntar amb molta creativitat.
- Tauró, com els dofins del zoo, però tauró.
- Ah si si carinyo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada