Escoltar

Ostres les dues! Quina gana que tinc.
Va! Aquí mateix que fa temps que no hi entro. Un senyor està punt de pagar i jo m'assento a la barra de la dreta entre dos estrangers. Un deu ser anglès i l'altre holandès.

- Por favorrrr, no hay scajada de baclau más piquiña?
- Si, li respòn el cambrer.

El noi li acosta el plat. El cambrer el mira sorprès i li diu:
- No quiere? , li pregunta després de no haver-lo escoltat.
- Si, perro más piquiño
- No hay más pequeño. Esto es la tapa sólo.
- Ah!?!

No sé què menjar. Estic dubtant. Alço el cap i trobo quatre cambrers. Tres amb aquella espècie d’americana blanca, digna de creuer i sopar amb el capità, aquella que té botons rodons daurats i lluents i que té galons a les espatlles. L’altre es deu marejar perquè porta una camisa blava llisa. O potser vol dir que és l'encarregat. Em mira i em diu:

- Dígame
- Un entrepà de llom a la planxa, li demano jo en català, com sempre.
- Molt bé. I per beure?
- Una canya.
- Oidoooooo barraaaaa: lomo planchaaaaa

Quina canya que un tio que deu ser de Bangladesh o rodalies, entengui i parli català. Que bé que no hagi presuposat que no m'entendria. Hi ha tanta gent que presuposa coses.

- Escolta, el llom és sense formatge.
- Si si, llom sol ha dit vostè.
- Ho sé, però ho dic perquè sovint me’n posen.
- Això depèn del cambrer
- D’acord d’acord.

Convençut com m’ho ha dit m’he quedat tranquil. Ja era hora que em topés amb un cambrer que m’hagi escoltat bé. Això és el que passa quan no ets estranger (encara que sovint me’n senti) i no demanes “squejada”. T'escolten!

- Oye, te dejo el lomo queso.
Es gira ràpid, mira l'entrepà i exclama:
- Lomoooo quesoo noooooooooooo, lomo solo, so......lo, mentres mira a la barra de davant i fa gestos amb les mans com el director d'orquestra quan fa acabar la peça alhora que va dient que no amb el cap.

Jo somric, els estrangers em miren, torno a somriure, busquem al de blau per veure que em diu. M'ignora, no em vol ni mirar. Potser no vol reconèixer alguna cosa.

En general no escoltem plenament. Ens quedem a la meitat de la conversa. Potser ja sabem el que ens diran? o és desinterès? o perque sovint tallem l'altre acabant la frase? Diuen que als tartamuts els fa molta ràbia que els acabin les frases.

Escoltant-ho tot podem saber-ho tot i llavors podem fer valoracions més correctes, podem entendre a l'altra persona i no fer prejudicis precipitats.