No volem tenir temps!

“És difícil expressar l’emoció que sento. Estic contenta perquè aconseguiré un públic ampli, però sobretot, perquè podré comprar l’únic bé personal que de veritat desitjo: temps.” Això és el que va dir la Rosa Regàs quan recollia el premi Planeta que acabava de guanyar, dotat amb cent milions de pessetes.

Divertit conte d’un tipus que cansat de no tenir temps decideix comercialitzar-lo en potets de cinc minuts.

Sovint has d'esperar a situacions molt noves i importants per canviar els hàbits i buscar el temps que representa no tenim. En el meu cas va ser quan va néixer la meva primera filla.

Sinopsi
Hi havia una vegada un tipus corrent que vivia a un lloc aleatori, en un piset comú, amb una hipoteca de per vida. Res fora del normal. Excepte per una afició de joventut, potser una obsessió: l’estudi del sistema reproductor de les formigues de cap vermell, afició a la qual no es podia dedicar per manca de temps i que, amb el pas dels anys, resultaria ser... una bomba de rellotgeria! 'Ai, si jo fos amo del meu propi temps!', es queixava el nostre tipus corrent. Aquest és el protagonista de la nostra història, un ciutadà anònim que, amb una idea irracional de negoci en què no creu ningú, es converteix en una seriosa amenaça per a la societat de consum. Un tipus corrent que demostra que qualsevol sistema econòmic que no respecti els drets essencials dels individus està condemnat a fracassar.
Amb una visió àcida i irònica de l’empresa, del món industrial i de l’adveniment del màrqueting de masses, Fernando Trias de Bes ens recorda que som els ciutadans els qui sostenim les economies i que pot arribar el dia en què els productes de consum es converteixin en armes per a una rebel·lió silenciosa dels ciutadans contra els excessos i la irracionalitat del sistema. Amb aquest llibre, el lector està adquirint molt més que unes pàgines impreses, escrites amb intel·ligència. Està adquirint temps! El seu temps!