Quan avui m'acostava a l'estació he vist que passava alguna cosa. Hi havia un munt de gent pel carrer, com esperant que passés la volta ciclista o hi hagués una manifestació. M'he fixat però, que hi havia un nombre desproporcionat de gent àrab. No he pogut evitar pensar coses. Des de que eren ells els que feien la manifestació fins a que com que hi ha tot el judici per l'11M, doncs que potser planejaven fer un atemptat.
Hi havia una mica de mala maror general a l'estació ja que la catenària (tothom ho pronuncia bé però sabem què és?) havia caigut entre Garraf i Gavà. Hi havia autocars per portar a la gent a no sabíem on. Hi havia trens parats que tampoc sabíem cap on anaven. De fet jo he pujat en un tren sense saber si anava cap a Barcelona o cap a Sitges. He tingut sort.
Deia el tema d'atemptats perquè una dona s'ha oblidat un paquet en un seient del tren i tots hem començat a sospitar fins que l'he obert i eren les sabatilles d'una dona que ha aparegut més tard. Però les cares de la gent eren molt i molt curioses. Com de por, indignació, resignació... tota una barreja diferent a l'habitual, suposo que com la que es veia a les andanes.
I llavors, entre tants àrabs, m'he recordat que un dels meus millors amics ho és. I com sempre, s'ha posat en evidència que en el fons, no som racistes, som classistes.
Us presento al Kacem. Artista del grup C gens là!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada