Les sabates són una assignatura pendent.
En general a la gent li fa mandra, entre altres coses, llustrar-se les sabates. Però perquè? Si és l'element que fa que vagis complet o no! Avui m'he fixat al tren i més persones que dits de la mà no se les han netejat abans de sortir de casa.
He vist i sentit diversos pots de laca, gomina, colònia, after shave, maquillatge, pantalons, faldilles, bruses i camises ben lluentes. Però a mida que he anat baixant la mirada, he començat a veure sabates trencades, brutes, històriques, cordons trencats... Vaja, una pena!
Per les sabates li posem més valor a la persona. La seva feina és millor, els seus ingressos també, la seva elegància també. Cert?
Però si va tot toc i posat però amb unes sabates brutes, el seu "valor" baixa soptadament. Cert?
Deixo a banda allò de combinar el color de les sabates amb el cinturó.
Abans d'agafar el tren, estava posant-me el vestit (el que els castellans diuen traje) i quan he arribat a les sabates i després de pensar quines em feien anar més conjuntat, he triat les de vellut marró amb la sivella lateral. Llavors ma filla gran diu:
- Papa, són noves? M'agraden molt aquestes sabates de cinturó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada