Es veu que un senyor de Manhattan, molt semblant al Morgan Freeman, portava a les seves dues filles al col·legi en metro per després anar a treballar. Estaven a l'andana i un noi va començar a tenir convulsions fins el punt que va caure a la via. I va decidir tirar-s'hi.
Ja és el nou heroi. Ell diu que només va fer el que havia de fer. Que va veure una persona que necessitava ajuda i no s'ho va pensar.
És una bona persona. Ajudar a una altra persona que no coneixes quan interpretes que ho necessita és de bona persona, d'ajudar a qui ho necessita sense demanar res a canvi. Potser només esperant un gràcies.
Però a més va tenir bons reflexes. Va decidir ràpid i bé. Suposo que perquè la història ha acabat amb aplaudiments. Si hagués acabat en tragèdia, és bastant probable que l'haguéssim titllat d'inconscient, oi?
A tu t'agrada ajudar als altres si pots?
Però deixaries les teves filles soles a l'andana per llençar-te a ajudar a algú quan estàs veient que el metro està a punt de passar per la via?
Jo tampoc. I no per això penso que no siguem bones persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada