Ell

Hola Joanen

Avui fa 7 anys que no sé res de tu. Encara no comprenc perquè vas haver de marxar. No entenc perquè ell ho va voler. M'és molt difícil entendre que ell digui que no s'han de fer una sèrie de coses quan és el primer a incomplir-les. Només em queda el consol de pensar i desitjar que estàs millor, que ets més feliç.

M'has pogut mirar aquests anys? Creus que ho estic fent bé? Ja saps que per mi és molt important el que tu opines. Recorda que quan vaig fer la confirmació em van dir que havia de tenir un padrí. Havia de ser una persona a la que admirés, una persona a la que em volgués assemblar. Que m'agradés la seva manera de ser, de veure la vida. I vaig escollir al meu cosí preferit, et vaig triar a tu. Encara recordo els mitjons liles que em vas regalar. No n'he tingut mai cap altres de liles.

Penso molt en tu, saps. Molt sovint i per diferents coses. De vegades perquè veig algú a qui t'assembles, de vegades perquè qualifico algú d'imbècil, amb aquella manera tan teva de dir-ho, o pel Barça o també per temes patriòtics, del nostre únic país. (ah, que sàpigues que la teva senyera la tinc jo i cada Sant Jordi la poso al balcó)

Només vull que no m'oblidis i dir-te que malgrat que ara no podem fer junts les coses típiques d'aquí, quan jo pugi al teu costat, recuperarem totes les xerrades i el temps que no ens ha deixat ELL.

Una abraçada molt forta