Sense paciència, on anirem a parar!
No trobeu que en general en fa falta molta? Trobo que tothom s'altera molt ràpidament.
Vas a un restaurant i si el cambrer triga una mica segons el que nosaltres trobem lògic, ens comença a canviar la cara, comencem a fer-li senyals.
Vas conduïnt i sembla que el de davant teu busca un carrer. La nostra reacció en molts casos és: "va home va, collons!". Se'ns oblida quan nosaltres sortim de la nostra ruta i no sabem on anem.
Al matrimonis també n'hi ha poca. Ens agrada tenir raó, que la teva parella faci les coses com t'agraden. Si això passa sembla que l'amor està present. I l'amor no és canviar-la, sino acceptar-la com és. I acceptar quan no estàs d'acord requereix tenir paciència.
I amb el fills, quan són nens sovint oblidem que són nens. Està molt bé que cridin, que plorin, que no vulguin dinar, ni banyar-se. És una de les lliçons que s'han de tocar. Amb paciència es porten millor. També transmets tranquil·litat i per tant ells no es posen tan nerviosos.
No trobeu que en general en fa falta molta? Trobo que tothom s'altera molt ràpidament.
Vas a un restaurant i si el cambrer triga una mica segons el que nosaltres trobem lògic, ens comença a canviar la cara, comencem a fer-li senyals.
Vas conduïnt i sembla que el de davant teu busca un carrer. La nostra reacció en molts casos és: "va home va, collons!". Se'ns oblida quan nosaltres sortim de la nostra ruta i no sabem on anem.
Al matrimonis també n'hi ha poca. Ens agrada tenir raó, que la teva parella faci les coses com t'agraden. Si això passa sembla que l'amor està present. I l'amor no és canviar-la, sino acceptar-la com és. I acceptar quan no estàs d'acord requereix tenir paciència.
I amb el fills, quan són nens sovint oblidem que són nens. Està molt bé que cridin, que plorin, que no vulguin dinar, ni banyar-se. És una de les lliçons que s'han de tocar. Amb paciència es porten millor. També transmets tranquil·litat i per tant ells no es posen tan nerviosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada