Ja no tenim detalls. On anirem a parar sense detalls!
Ja és prou complicada la vida com per perdre els detalls. Detalls romàntics com un gràcies, un t'estimo o una flor encara que no sigui una data de les que s'apunten al cervell o a l'agenda.
Detalls socials com aguantar la porta quan surts d'un lloc per evitar que la persona que ve darrera se la mengi, com deixar la safata a la barra si veus que van de cul o com deixar el teu seient al tren a una persona gran.
Detalls humans com ajudar a una persona gran a baixar del metro, a col·laborar amb una ong, a donar una almoïna a la gitaneta estrangera que s'espera al costat de la filera de carros del supermercat esperant rebre els 20ct.
Per contra hi ha detalls que més val eliminar per no provocar una rialla en qui ho observa. Ja famosos són el que van amb l'etiqueta Emidio Tucci a la màniga de l'americana perque pensen que és com qui porta un cocodril. Ara, ja fa dies que n'he observat un altre molt bo.
Una parella. Ell repentinat, amb ulleres de moda, un vestit de ratlla diplomàtica, sabates de cibella lateral, corbata...Chanel mínim. Abric preciós. Jo assegut en un banc els veig pujar. Tinc un somriure com d'enveja. Ella com quasi totes ara. Bótes, pantalons pirates, mitges a ratlles, com les d'ell. Ulleres de sol Dior. Vaja, tot molt bo però sense arribar a veure'ls petits detalls com rellotges, anells, carteres ni quant diners porten a sobre.
NO, els en veig un. Quan ja han passat per davant meu els segueixo amb la mirada i em fixo en el detall, que tot i ser molt petit jo el veig ENORME. A la planta del peu, a la sola de la sabata porten l'etiqueta del preu ell i una vermella rodona ella.
El meu somriure ara és rialla. M'agraden més els primers detalls.
Ja és prou complicada la vida com per perdre els detalls. Detalls romàntics com un gràcies, un t'estimo o una flor encara que no sigui una data de les que s'apunten al cervell o a l'agenda.
Detalls socials com aguantar la porta quan surts d'un lloc per evitar que la persona que ve darrera se la mengi, com deixar la safata a la barra si veus que van de cul o com deixar el teu seient al tren a una persona gran.
Detalls humans com ajudar a una persona gran a baixar del metro, a col·laborar amb una ong, a donar una almoïna a la gitaneta estrangera que s'espera al costat de la filera de carros del supermercat esperant rebre els 20ct.
Per contra hi ha detalls que més val eliminar per no provocar una rialla en qui ho observa. Ja famosos són el que van amb l'etiqueta Emidio Tucci a la màniga de l'americana perque pensen que és com qui porta un cocodril. Ara, ja fa dies que n'he observat un altre molt bo.
Una parella. Ell repentinat, amb ulleres de moda, un vestit de ratlla diplomàtica, sabates de cibella lateral, corbata...Chanel mínim. Abric preciós. Jo assegut en un banc els veig pujar. Tinc un somriure com d'enveja. Ella com quasi totes ara. Bótes, pantalons pirates, mitges a ratlles, com les d'ell. Ulleres de sol Dior. Vaja, tot molt bo però sense arribar a veure'ls petits detalls com rellotges, anells, carteres ni quant diners porten a sobre.
NO, els en veig un. Quan ja han passat per davant meu els segueixo amb la mirada i em fixo en el detall, que tot i ser molt petit jo el veig ENORME. A la planta del peu, a la sola de la sabata porten l'etiqueta del preu ell i una vermella rodona ella.
El meu somriure ara és rialla. M'agraden més els primers detalls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada