No m’ha agradat mai seguir aquestes tendències de posar
paraules estrangeres en les converses. Si les puc evitar, prefereixo parlar com sempre. Per paraules no vull dir foie, cous cous
o steak tàrtar. Penso en paraules forçades en converses normals on certa gent
gaudeix fins al punt que li canvia la mirada, es fan els interessants quan de vegades fan el ridícul. Paraules que existeixen en la
nostra llengua però que queda millor dir-ho en anglès.
Que si, que no nego que en certes ocasions i en funció dels
que tens al voltant, pots fer servir-les, però no cal abusar-ne.
El fulanito de tal farà demà una presentació de l’empresa
que està muntant a un inversor privat.
Error, ara s’ha de dir que demà té un Elevator Pitch sobre
la startup que munta a un business angel.
És com la paraula Coaching. Ara es posa a tot arreu perquè
queda bé, sembla fins i tot que sigui un servei millor que el que venien
prestant. Llegeixo un article del Francesc Beltri titulat
Coachingdemia. Ha trobat exemples com coaching idomàtic infantil, coaching
estètic, coaching dietètic, coaching de marca, coaching d’interiors.
Ja tinc ganes de veure si rebo un anunci a casa de coaching
fuster o coaching planxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada