Petits plaers

Tenir les tardes lliures gràcies a la jornada intensiva t'ha de permetre gaudir de petits plaers. 

Es necessita un entrenament, un anar fent per arribar a un gaudi ple. Passar-te una llarga tarda amb els peus a la sorra, un cafè i sentir el vent, sentir el mar, sentir música, sentir la gent parlar, sentir crits, sentir el no fer res, això s’ha d'entrenar  Si ets una persona de ciutat, cotxes, sorolls, no pots anar tota una tarda a no fer res perquè et poses nerviós.

És una manera de fer natural i accessible a tothom. Perquè també es pot fer a la muntanya. És la mateixa obra de teatre amb actors diferents. Sentir els arbres, sentir la gespa i la pinassa, sentir gossos bordant, sentir cavalls que passen, pinyes que s’esclafen en caure a terra, mirar el núvols que van canviant el cel, sentir com el sol que s’amaga encara escalfa....

Aquests dos espais són els que a priori es busquen per desconnectar de la rutina que en general tan poc ens agrada. Però per a una bona salut mental s’ha d'aprendre a saber fer-ho en qualsevol indret. Badar no té lloc, ni horaris. Vas a la plaça o al mercat, t’asseus a la terrassa del bar i comences a observar sense cap intenció. Escoltes la conversa del darrera i després tornes a mirar aquell que va per allà. Fas un glop, parles o no, saludes o no.

Això és el que intento fer cada tarda del mes de juliol i agost. I de veritat que ja fa un temps que ho estic aconseguint i sembla que fins i tot l'estiu em duri més. Si més no el gaudeixo més.

I si un dia se t’ha passat el temps i és l’hora de sopar, no passa res. Un got de llet, un iogurt o una amanida i llestos. Que els plaers s’han de gaudir bé.