Sense màgia

Avui una part de la màgia ha marxat de casa. La part petita romandrà encara un parell d'anys. El temps que trigarà a créixer.

Què opinen al cole del tió? Com? Que si tots els nens fan el tió? Si. Què opines D'un tronc que caga regals?
Que no pot ser, però com és màgic! Ens vam mirar la C i jo arronsant les espatlles, aixecant celles i amb un petit somriure mentre la miràvem fixament.

A veure Jana, quan és el tió què fem? Li peguem. Digues tot el procés. Li posem una manta gran, anem a resar a l'habitació, qui? Tu, jo i la V. I la mama? Es queda al menjador. Vosaltres poseu els regals?

El nostre moviment de cap la va deixar callada i pensant. Tenia aquella cara d'incredulitat que posem quan no volem acceptar una cosa. Però cap indici als llagrimalls i amb la tonada de cantarella va dir:

Llavors em vau comprar vosaltres la Nintendo DS i la vau posar? Si.
Se'm va tirar a sobre abraçant-me i donant-me les gràcies. Aquest si va ser un moment màgic.

I del Ratoncito Pérez què n'opines? També sou vosaltres? I el Pare Noel també? Vols dir que no hi ha massa gent màgica Jana?

Ja feia un parell d'anys que ens preguntava coses que no li acabaven d'encaixar. I amb 9 anys això s'ha de saber, no vull que tingui la sindrome de Peter Pan.

Espero que no ara em digueu que els Reis també sou vosaltres. Doncs també Jana, també. Però si els he vist a la carrossa! Són actors. Són actoooors? Si, amb barba de mentida.

Pensa que ara ets del nostre equip i no li pots dir res a la V. Ja veuràs que divertit és. Aahh, per això mama avui quan he mirat aquell estoig has fet aquella cara amb la Neus i dèieu no sé què! Ja ha començat a passar-s'ho bé pensant en tenir secrets amb nosaltres dos sobre regals màgics.

Tot el descobriment va acabar amb un Papa, ara em portaré millor!