Fa anys que és un clàssic. Ara fa unes temporades que ho és més que mai. Abans de començar busques tot allò que et faci arribar a la conclusió que guanyarem. Veus les actituds d'uns i altres, i et tranquil·litzes. Nosaltres en el nostre paper i ells cagats.
El de l'any passat el vam veure barrejat, amb gent nostra i seva. Vam empatar. Més tard, va venir a casa meva un d'ells a veure la final amb els anglesos. I vam guanyar. Quan ahir un amic em diu d'anar a casa seva vaig tenir el pressentiment que tot aniria bé.
I tant que va anar bé. És molt dur acceptar que el teu enemic ho fa millor que tu i que una i altra vegada et venç. I veure a la tele els enemics forofos abandonant l'estadi enemic i criticant el joc enemic, els jugadors enemics i l'entrenador enemics, fa que el diumenge brilli el sol. Encara que estiguin darrera els núvols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada