Sense màgia

Avui una part de la màgia ha marxat de casa. La part petita romandrà encara un parell d'anys. El temps que trigarà a créixer.

Què opinen al cole del tió? Com? Que si tots els nens fan el tió? Si. Què opines D'un tronc que caga regals?
Que no pot ser, però com és màgic! Ens vam mirar la C i jo arronsant les espatlles, aixecant celles i amb un petit somriure mentre la miràvem fixament.

A veure Jana, quan és el tió què fem? Li peguem. Digues tot el procés. Li posem una manta gran, anem a resar a l'habitació, qui? Tu, jo i la V. I la mama? Es queda al menjador. Vosaltres poseu els regals?

El nostre moviment de cap la va deixar callada i pensant. Tenia aquella cara d'incredulitat que posem quan no volem acceptar una cosa. Però cap indici als llagrimalls i amb la tonada de cantarella va dir:

Llavors em vau comprar vosaltres la Nintendo DS i la vau posar? Si.
Se'm va tirar a sobre abraçant-me i donant-me les gràcies. Aquest si va ser un moment màgic.

I del Ratoncito Pérez què n'opines? També sou vosaltres? I el Pare Noel també? Vols dir que no hi ha massa gent màgica Jana?

Ja feia un parell d'anys que ens preguntava coses que no li acabaven d'encaixar. I amb 9 anys això s'ha de saber, no vull que tingui la sindrome de Peter Pan.

Espero que no ara em digueu que els Reis també sou vosaltres. Doncs també Jana, també. Però si els he vist a la carrossa! Són actors. Són actoooors? Si, amb barba de mentida.

Pensa que ara ets del nostre equip i no li pots dir res a la V. Ja veuràs que divertit és. Aahh, per això mama avui quan he mirat aquell estoig has fet aquella cara amb la Neus i dèieu no sé què! Ja ha començat a passar-s'ho bé pensant en tenir secrets amb nosaltres dos sobre regals màgics.

Tot el descobriment va acabar amb un Papa, ara em portaré millor!

Clàssic

Fa anys que és un clàssic. Ara fa unes temporades que ho és més que mai. Abans de començar busques tot allò que et faci arribar a la conclusió que guanyarem. Veus les actituds d'uns i altres, i et tranquil·litzes. Nosaltres en el nostre paper i ells cagats.

El de l'any passat el vam veure barrejat, amb gent nostra i seva. Vam empatar. Més tard, va venir a casa meva un d'ells a veure la final amb els anglesos. I vam guanyar. Quan ahir un amic em diu d'anar a casa seva vaig tenir el pressentiment que tot aniria bé.

I tant que va anar bé. És molt dur acceptar que el teu enemic ho fa millor que tu i que una i altra vegada et venç. I veure a la tele els enemics forofos abandonant l'estadi enemic i criticant el joc enemic, els jugadors enemics i l'entrenador enemics, fa que el diumenge brilli el sol. Encara que estiguin darrera els núvols.

Contactes

El meu to ha estat sempre amable. Potser costa de creure però he fet un gran esforç.

Papa, al cole hi ha un nen que diu que li agrado molt.
De la teva classe?
No, de la del migdia on faig els deures.
I quants anys té?
Catorze, però m'ha dit que la diferència d'edat tant li fa.
Doncs digues-li que a mi si que m'importa.
Em va donar una nota.
I què hi posava?
Posava "vols que tinguem contactes?"
Què vol dir contactes?
No ho sé.
Digues-li que avisaràs la policia si no et deixa tranquil·la. O que l'únic contacte que tindrà serà el de la meva mà a la seva cara.


Ai ai ai, que s'acosta una altra etapa. Collons, però si té 9 anys. ¿PERO QUE ESTÁ PASANDO, QUE COÑO ES ESTO? que deia el Matías Prats. Ja m'estic posant nerviós. Perquè una cosa és que dos nens de la classe li diguin coses romàntiques (vols dir amb 9 anys es pensen aquestes coses?) i una altra que un nen de 14 es fixi en una de nou. I això que aquesta és més prudent que sa germana i tinc la corada que ens farà patir menys.

Ai Mare de Déu. O Pare.