Bruixes

Crec en les bruixes. Les dels contes no, les altres. N’he conegut alguna que desinteressadament ha comentat coses i han passat. N’hi d’altres de les que n’he sentit a parlar per gent propera a mi i que ha visitat o visita un cop l’any. I fan preguntes. I donen respostes. I m’ho comenten. I m’ho miro des de la distància. I quan llavors passen coses o llegeixo coses, m’ho recorda. I ara és una època en la que recordo coses. En la que vull fer coses. Les bruixes ho avalen. Però sense perdre el nord. Només perdent la son.

Ara no puc parar de pensar-hi. Poc a poc ho vaig fent, ara una mica, després una altra. Quasi sempre quan elles ja dormen. S’ha de tenir un pla alternatiu, un pla B com em van dir no fa massa. I sempre passa de la mateixa manera. A casa et diuen una cosa i penses que és l’amor que ho provoca. Però quan algú de fora, del teu entorn, et fa la reflexió et quedes de pedra. Fa 10 anys ho vaig intentar i no va sortir bé. Ara ho tornaré a provar. D’aquí a 10 anys us explico com ha anat.