Nou

Fa molt de temps que em sento realitzat. Fa molts anys que sóc feliç, amb les onades normals i necessàries per culpa d'altres coses, però sóc feliç. Ho sé. I la gent ho sap. Fa molts i molts anys tenia un objectiu i des que es va realitzar que sóc feliç. Era una fita que vaig aconseguir fa nou anys. I mentre la tingui ho seré. La tingui de prop o de lluny, perquè un dia la tindré de lluny. Sempre passa. Però seguiré sent feliç. La cuidaré i mimaré perquè si ella està contenta jo també ho estaré.

La meva dona diu que jo sempre he sigut un papa. Si, ho sé, aquest sentiment sempre l’he tingut; ser pare. És de les poques coses que de ben jove planificava amb un retrotimming, encara que fos un joc. Joc que per contra s’ha fet realitat. Jo amb cinquanta anys vull que els meus fills ja en tinguin com a mínim vint i així seré prou jove per poder fer coses. Si amb trenta haig de tenir fills potser que em casi uns anys abans. Òstia, per això hauré de tenir xicota.
Sembla fred, però als 25 vaig començar el viatge amb la C. Als 28 ens vam casar i als 30 vam ser pares, repetint als 32.

Avui fa nou anys que va néixer la Jana.
Avui fa nou anys que el meu somni es va fer realitat.
Avui fa nou anys que sóc feliç.

Felicitats Janufleta
T’estimo.