02 de setembre 2011

Evolució

Sempre per aquestes dates de primers de setembre tinc la mateixa sensació, i sempre lligada al verb emprenyar.
La vida ha evolucionat en tots els sentits, cada cop evoluciona més, cada cop hi ha més canvis. Però a l’escola res ha canviat, seguim amb 82 dies de vacances. I la disponibilitat dels pares ha minvat molt. Ja m’agradaria poder estar amb les nenes més dies però tal i com està tot és impossible.

Per aquesta raó toca emprenyar. Que algú vingui a primera hora a vigilar les nenes fins que algú altre pugui recollir-les i les tingui fins que arribem a la tarda. O que vingui algu a buscar-les i les porti a casa d’un avi, però saps què, que millor es quedin a dormir perquè així demà al matí no cal fer cap muntatge. UNA MERDA TOT PLEGAT.
Aquest any la Jana ha anat un cap de setmana a la casa de Tarragona d’una amiga del col•legi. A mi que dormi fora de casa il•lusió no me’n fa però sent una amiga de la que coneixem el pares, doncs no passa res si marxa divendres i torna diumenge. Oye, que si quieres nos la quedamos hasta el miércoles que volvemos nosotros. Jana, et vols quedar? Si. D’acord. Mal que em pesi no tenir-la fins dimecres, el muntatge que haurem de fer serà menor.

Això ha de canviar. Perquè no fem tots de 8 a 3 tot l’any i així la famosa frase de conciliar vida laboral i familiar no serà de cara a la galeria?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada