Innecessari

Fa mesos que jugo a tennis amb gent pitjor que jo. Haig d'anar pujant de categoria poc a poc a mida que quedi entre els primers del meu grup. Després de molts anys sense participar-hi em va tocar jugar al darrer grup, al 9, ara estic al 7 i potser la lliga vinent estaré al 4.
Fa dies vaig apuntar-me a un torneig per jugar amb gent de més nivell i alguns de fora del Club, per saber el meu nivell real, ja que jugant amb gent pitjor no ho acabo de saber mai. El primer partit el vaig guanyar 6-0 6-0 a un senyor que feia poc que jugava a tennis (perquè es va apuntar és un misteri). El segon partit el vaig jugar amb un estranger que sabia que era millor que jo, que és millor que jo, molt millor que jo, amb més partits.

Sabia que no tenia cap opció, sabia que li faria pocs cops que l'incomodarien, el que no sabia és que fos imbècil. Vaig jugar molt millor del què em pensava. Vaig fer poques dobles faltes, algun cop guanyador, vaig tornar bastantes restades,... De fet en els primers 10 jocs vaig tenir sempre avantatge, però la precipitació, les ganes de guanyar que no controlo fan que errés i perdés els jocs, i mica en mica la moral. Sis a un el primer set. Segon set es posa 3-0 i comença a fer deixadetes. És necessari, eh, imbècil? És necessari quan vas 6-1 i 3-0 fer deixadetes? Imbècil.

Vaig decidir que jo no jugava a allò. Vaig fer tots els serveis com si fossin primers, una gran garrotada. Tot cops guanyadors, com si fos un entrenament. I més quan vaig valorar què era millor, si intercanviar pilotes amb aquell sobtat imbècil o marxar a casa i perdre'm els menys minuts del Barça-Xakhtar (5-1)

Fàcil elecció.