14 d’abril 2011

Davit Divan

O també Divan Davit.

Així és com potser s'hauria dit el negoci que hagués muntat si m'hagués passat abans. Si el que faig molts matins i migdies des de fa temps hagués arribat a l'època en què decideixes els estudis que vols fer.

Bon dia. Bon dia Davit. Posa'm un cafè amb llet. Et quedes al taulell. Si si. Hola Javier. Has vist el que diu Mourinho? No, què ha dit ara? Mira, está aquí.
Encara no he arribat al final del titular i ..... Te pots creure que li ha passat al meu fil? Què li ha passat? Pues que l'entrenador l'altre dia li va dir que no podia acompanyar-lo més i que el deixava tirat. Joder, te lu pots creure, que li pago casi 3000 euros, que me he venut un piso per fer tot el posible para que jugui, i ara va el tio i diu això.

Sembla que li inspiro confiança perquè ens coneixem perquè ens coneixem del bar i sempre havíem mantingut una conversa estúpida i banal de 2 minuts fins avui. O potser necessita comentar-ho amb algú. Em recorda l'acudit:
-A qui t'emportaries a una illa deserta? li pregunten a un paio.
-A la Catherine Zeta-Jones i al meu millor amic.
-Al teu millor amic?
-Si, per poder explicar-li que m'he l'he tirat.

L'esmorzar, bé, el cafè amb llet, sempre m'ha servit per preparar mentalment la jornada. Igual que el dinar per fer una pausa i encarar la tarda. Darrerament no ho aconsegueixo en cap dels dos moments. No m'han deixat. Això voldrà dir que si tingués una consulta tindria molta feina?
Per si un cas la crisi ens torna a visitar, em matricularé a la Facultat de Psicologia i em faré emprenedor. I demà aniré als Encants a buscar la peça fonamental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada