Joc picant

-Cenaremos en casa. ¿Vendréis con las niñas?
-Si, vendrán cenadas.
-Perfecto. Por cierto, haremos un amigo invisible. Picante.
-¿Picante?
-Si, nada de la típica gilipollez de los chinos. Tiene que ser algo de sexo.
-Ok.

Entro en l’única botiga que jo conec del poble, un oasi de llum en aquells foscos carrers que ajuda a tothom que passa per allà a reconèixer-te clarament. Faig una primera ronda molt tranquil aprofitant que l’encarregat està parlant per telèfon i així no m’incomoda més del que ja estic amb preguntes com Et puc ajudar? o En què estaves pensant?.
Gel íntim, condons de sabors, vibradors de múltiples posicions i velocitats, jocs de trivial eròtics, calces i tangues de caramel, anells que fan llum a les fosques, peces de cuir, picardies barroers, antifaç de pell amb el fuet a conjunt...
No arrisco gaire perquè no sé com són en aquests temes les parelles dels meus amics i no vull que pensin vés a saber què i em quedo els calçotets i el tanga de caramels. En un moment donat els afortunats s’ho poden posar sense passar massa vergonya. No m'imagino a cap de les parelles dalt la taula fent servir un Nexus Chloe.

Bons anys, petons i abraçades a la velocitat de la llum. L’objectiu de tots era el mateix. La darrera criatura s’adorm i s’obren el paquets.

Un dau que indica postures, el tanga i els calçotets, l’anell vibrador que em va tocar, una espelma que es veu activa les feromones, un joc de veritat o acció... Quin festival de prudència! Va quedar palès el pudor que en aquests temes encara hi ha entre nosaltres i això que feia estona que havíem superat la segona ronda de gintònics. Vam decidir jugar al veritat o acció. A la nostra edat. ¿Cuándo es la última vez que has practicado sexo? ¿Has hecho alguna vez un trío? i altres preguntes de l’estil no ajudaven gaire. Però llavors la nit va donar un tomb inesperat, va arribar la pregunta que va fer que la nit canviés definitivament, ens vam quedar tots estorats, sense saber si havíem de respondre o passar a l’acció, ens miràvem tots tímidament, persones adultes sense saber què fer, un silenci llarg que incomodava de veritat. Vam tancar el joc i vam engegar el karaoke.

Suposo que vols saber quina era la pregunta. Et demano sisplau que no ho comentis amb ningú, que sigui el nostre secret, preferiria que es quedés en la intimitat de la nit de Cap d’Any, com si tu hi haguessis assistit. No vull que penseu coses equivocades. Preparat? Si? Aquí la tens:

¿Has comprado alguna vez un plato preparado y has hecho creer a tus invitados que lo has cocinado tu?