Fermesa

Són molts que diuen que les nostres filles estan molt ben educades fet que em fa pensar dues coses, que ells estan envoltats de gent molt diferent a nosaltres, una, i dues, que nosaltres som més constants que no pas ells. Sovint prenc una decisió i quan algú me la qüestiona responc que no és per aquell moment concret sino que ho faig per concepte. I aquests conceptes que he estat aplicant els darrers anys des de setembre de 2002 són els que ara sembla que donen els seus fruits.

En aquests conceptes sóc implacable, elles ho saben i el que és millor encara, ho entenen. Al matí em pregunta si a la tarda podrem anar a fer una volta en bicicleta. Sé que no hi anirem perquè està molt refredada i a més fa fred. Potser altres diuen un si arrastrat o un ja veurem. Jo dic que no. Encara que això impliqui una discussió. Si és no és no.

I si em diu avui que si el divendres li portaré els patins quan la vagi a buscar al col·legi i li dic que si, encara que estigui a mig camí i m'hagi oblidat, faig mitja volta i els vaig a buscar. Em fa mandra, si, però li he dit i ho faig.

L'altre dia estem a casa d'uns companys d'esport i dos nens i la Jana estan ballant amb un joc de la consola. Tots al·lucinen de com ho fa la Jana i una adulta suggereix que jo també balli per comparar-me amb ma filla. Li dic que no. Insisteix i en un to amistós i relaxat li dic No ens coneixem gaire però quan dic que no és que no. És veritat, si el papa diu que no és que no, mentre segueix mirant la pantalla fixament i ballant i suant.

A mi el que facin els altres m'és igual. Jo faré el que cregui que és millor per ma filla. Farem el creiem millor per elles. Penso que amb 8 anys no és moment de tenir gmail i me la pela si tots els seus companys en tenen. Ara han de jugar a la pissarra, amb nines, fer esport i mirar els programes de la seva edat. Que si em fa mandra controlar sempre si el que fan a la tele és per a la seva edat? Si, cansa una mica, però si hi ha una edat en un requadret de color és per a alguna cosa. A mi no em deixaven veure els programes que tenien un o dos rombes. Que si cansa corregir-les cada cop que diuen una cosa malament? Home, és més pràctic adoptar la postura de ja li ensenyaran al col·legi, però prefereixo fer-ho jo. I quan veig el seu entorn se'm passa i em ratifico en les decisions, em sento bé i em convenço més.

Tinc massa enemics, a fora i a casa. No sempre es pot explicar ni justificar tot. La primera feina que han de fer és fer els deures. Com a enemics tinc la tele, les nines, la pissarra, els globus, les coreografies que els agrada fer, les disfresses, les baralles, les pintures, saltar al llit, dutxar-se eternament, fer-nos pessigolles al llit....

Tots sabem que passaria si no fóssim tant ferms.