Fermesa

Són molts que diuen que les nostres filles estan molt ben educades fet que em fa pensar dues coses, que ells estan envoltats de gent molt diferent a nosaltres, una, i dues, que nosaltres som més constants que no pas ells. Sovint prenc una decisió i quan algú me la qüestiona responc que no és per aquell moment concret sino que ho faig per concepte. I aquests conceptes que he estat aplicant els darrers anys des de setembre de 2002 són els que ara sembla que donen els seus fruits.

En aquests conceptes sóc implacable, elles ho saben i el que és millor encara, ho entenen. Al matí em pregunta si a la tarda podrem anar a fer una volta en bicicleta. Sé que no hi anirem perquè està molt refredada i a més fa fred. Potser altres diuen un si arrastrat o un ja veurem. Jo dic que no. Encara que això impliqui una discussió. Si és no és no.

I si em diu avui que si el divendres li portaré els patins quan la vagi a buscar al col·legi i li dic que si, encara que estigui a mig camí i m'hagi oblidat, faig mitja volta i els vaig a buscar. Em fa mandra, si, però li he dit i ho faig.

L'altre dia estem a casa d'uns companys d'esport i dos nens i la Jana estan ballant amb un joc de la consola. Tots al·lucinen de com ho fa la Jana i una adulta suggereix que jo també balli per comparar-me amb ma filla. Li dic que no. Insisteix i en un to amistós i relaxat li dic No ens coneixem gaire però quan dic que no és que no. És veritat, si el papa diu que no és que no, mentre segueix mirant la pantalla fixament i ballant i suant.

A mi el que facin els altres m'és igual. Jo faré el que cregui que és millor per ma filla. Farem el creiem millor per elles. Penso que amb 8 anys no és moment de tenir gmail i me la pela si tots els seus companys en tenen. Ara han de jugar a la pissarra, amb nines, fer esport i mirar els programes de la seva edat. Que si em fa mandra controlar sempre si el que fan a la tele és per a la seva edat? Si, cansa una mica, però si hi ha una edat en un requadret de color és per a alguna cosa. A mi no em deixaven veure els programes que tenien un o dos rombes. Que si cansa corregir-les cada cop que diuen una cosa malament? Home, és més pràctic adoptar la postura de ja li ensenyaran al col·legi, però prefereixo fer-ho jo. I quan veig el seu entorn se'm passa i em ratifico en les decisions, em sento bé i em convenço més.

Tinc massa enemics, a fora i a casa. No sempre es pot explicar ni justificar tot. La primera feina que han de fer és fer els deures. Com a enemics tinc la tele, les nines, la pissarra, els globus, les coreografies que els agrada fer, les disfresses, les baralles, les pintures, saltar al llit, dutxar-se eternament, fer-nos pessigolles al llit....

Tots sabem que passaria si no fóssim tant ferms.

Sis

Avui la Valèria fa 6 anys.

Fa molts dies que està molt i molt nerviosa. Està riallera, divertida, bromista. Cada matí he anat a buscar-la al llit i li deia Felicitaaaats. Que no papa, que avui no és, encara queden uns dies.

Passa massa ràpid aquesta etapa. S'està fent gran. Aquest és el darrer aniversari en què la Valèria és una nena. De fet ha coincidit en el temps que li ha caigut la primera dent.

Ho celebrarem amb la família com sempre. Res de festes multitudinàries amb amics del col·le perquè l'omplin de regals. No ho hem fet mai. I no ho farem.

Mal inici

-Nos podemos ver el martes por la mañana?
-Si claro, llegaré sobre las 10.30h.
-Perfecto, aquí te espero.

Vinc a València a reunir-me amb un client i em diu que només em pot atendre quinze minuts, que le han puesto una reunión. Oleeeeeee, que bé. 3 hores de tren per quinze minuts. Molt rentable, eh?

Miro, busco, camino. Aixeco el braç. Taxi! Es para i des de dins mou el braç a la dreta. A l'esquerra després. Em mira, aixeca les celles i les espatlles amb aire de pregunta. No ho sé, gesticulo. Que pa donde? Derecha o izquierda, llegeixo als seus alterats llavis. Que no ho sé dic amb la boca ben oberta i grans moviments cranials. La gent em mira. Suposo que dec haver cridat. Hi entro. Hola, a l'estació Joaquim Sorolla, per favor.

Segueix immòbil. Potser perquè està tant enganxat al volant que no pot ni moure's. Constato que a tothom li funciona el clàxon. Posa primera.

Està molt lluny l'estació? No sé decirle. Más o menos como de Atocha a la calle Recoletos con Serrano. El que faltava, faig cara de madrilenyo. Em reprimeixo perquè ha afegit un si es que conoce esa zona. Porque va a coger el AVE, no? NO. A pues entonces....ostia, perdón, joder vaya día, no he visto el bordillo, ha botado mucho? No, no mucho.

Arribo a l'estació i canvio el bitllet per sortir 2 hores abans del previst. M'assec i tanco els ulls. No ha passat ni una hora i el tren es para.

"Vamos a ver señores, les tengo que comunicar una cosa. Ha habido un accidente en la que una persona ha sido atropellada por el anterior tren y por tanto la estación está cerrada. Hasta que no venga un juez y levante el cadaver nos quedamos aquí. Se está coordinando que vengan unos autobuses para llevarlos hasta Cambrils y allí emprender de nuevo el viaje. Gracias por su colaboración."

Total, 7 hores per tornar a casa.
Si ja diuen que el que malament comença, malament acaba.

Agradable connexió

L'any 2000 va ser especial. Ho havia de ser en positiu només marcat pel meu casament el 10 de juny però malauradament va començar de la pitjor manera possible. Avui fa 11 anys moria físicament mon cosí, perquè mentalment el tinc amb mi constantment.

Fa una estona he enviat un sms a sa germana ma cosina: Una abraçada ben forta. La seva resposta: És flipant, estem de viatge i estic llegint el teu llibre en veu alta i m'envies aquest sms. He pensat que t'agradaria ser amb nosaltres i llegir-te és una bona manera.

A mi si que m'ha fet il·lusió que un moment tan íntim i emocionalment dur, hagin pensat en mi.
Gràcies

Joc picant

-Cenaremos en casa. ¿Vendréis con las niñas?
-Si, vendrán cenadas.
-Perfecto. Por cierto, haremos un amigo invisible. Picante.
-¿Picante?
-Si, nada de la típica gilipollez de los chinos. Tiene que ser algo de sexo.
-Ok.

Entro en l’única botiga que jo conec del poble, un oasi de llum en aquells foscos carrers que ajuda a tothom que passa per allà a reconèixer-te clarament. Faig una primera ronda molt tranquil aprofitant que l’encarregat està parlant per telèfon i així no m’incomoda més del que ja estic amb preguntes com Et puc ajudar? o En què estaves pensant?.
Gel íntim, condons de sabors, vibradors de múltiples posicions i velocitats, jocs de trivial eròtics, calces i tangues de caramel, anells que fan llum a les fosques, peces de cuir, picardies barroers, antifaç de pell amb el fuet a conjunt...
No arrisco gaire perquè no sé com són en aquests temes les parelles dels meus amics i no vull que pensin vés a saber què i em quedo els calçotets i el tanga de caramels. En un moment donat els afortunats s’ho poden posar sense passar massa vergonya. No m'imagino a cap de les parelles dalt la taula fent servir un Nexus Chloe.

Bons anys, petons i abraçades a la velocitat de la llum. L’objectiu de tots era el mateix. La darrera criatura s’adorm i s’obren el paquets.

Un dau que indica postures, el tanga i els calçotets, l’anell vibrador que em va tocar, una espelma que es veu activa les feromones, un joc de veritat o acció... Quin festival de prudència! Va quedar palès el pudor que en aquests temes encara hi ha entre nosaltres i això que feia estona que havíem superat la segona ronda de gintònics. Vam decidir jugar al veritat o acció. A la nostra edat. ¿Cuándo es la última vez que has practicado sexo? ¿Has hecho alguna vez un trío? i altres preguntes de l’estil no ajudaven gaire. Però llavors la nit va donar un tomb inesperat, va arribar la pregunta que va fer que la nit canviés definitivament, ens vam quedar tots estorats, sense saber si havíem de respondre o passar a l’acció, ens miràvem tots tímidament, persones adultes sense saber què fer, un silenci llarg que incomodava de veritat. Vam tancar el joc i vam engegar el karaoke.

Suposo que vols saber quina era la pregunta. Et demano sisplau que no ho comentis amb ningú, que sigui el nostre secret, preferiria que es quedés en la intimitat de la nit de Cap d’Any, com si tu hi haguessis assistit. No vull que penseu coses equivocades. Preparat? Si? Aquí la tens:

¿Has comprado alguna vez un plato preparado y has hecho creer a tus invitados que lo has cocinado tu?