28 d’abril 2010

Porters

Fa dies que observo els porters que de camí a la feina em trobo. No sé quants en deuen quedar per les parts no altes de la ciutat. N'hi ha dos que estan sempre junts xerrant. Un està mirant com l'altre frega. Sempre frega el mateix tros, sempre amb la mateixa metodologia. Avui m'he fixat que quan ha acabat de deixar el seu tros net i polit, ha espolsat la fregona a l'arbre que té al davant i quan han caigut un parell de fils degut a l'edat i la feina feta que porta a sobre el pobre motxo, els ha agafat i llençat al carrer. Hòstia, jo pensava que la netedat la portava als gens i no, només és net en uns metres quadrats concrets.

L'altre que té una retirada a la família Marx, aprofita per fumar. Coincideixen en una cosa, en repassar els culs de les dones que van pujant carrer amunt.

Més endavant en trobo un altre que sempre està palplantat amb cara de bòxer que arriba en bici perquè l'edat li ho permet. Em va estranyar trobar-ne un de tan jove. I l'altre és el rei. Només fa que preguntar, parar la mà i demanar regals, galetetes del cafè, xocolata.....i també queixar-se, per tot i de tot i tothom. Aquesta si és la versió masculina del tòpic "ser una portera".

Però no només penso en aquests porters. Fa més d'una setmana que el porter en qui penso té noms i cognoms, que és del meu poble i que com sempre en els grans moments de l'any ho para tot. No deixa entrar res.

Víctor, avui tampoc deixis entrar res. Que els teus companys d'escala facin la seva feina però tu per si un cas, no deixis entrar res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada