L'altre dia vam anar a la reunió de pares de ma filla petita. Mentre hi arribava anava fent broma de les coses que em dirien i argumentava que no calia anar-hi perquè no aprendria res nou. Aprendre res transcendent. Perquè saber si van a un lloc o un altre de colònies, m'és igual. Ells són els professionals i saben si la casa està bé o no.
No necessito anar a una reunió per saber que si té polls li haig de treure amb els diferents tractaments que hi ha. Si té febrada, no li "enchufo" el Dalsy i la porto, perquè sé que quan li passi l'efecte em trucaran per anar-la a buscar. Que si vaig un dia a ajudar a la piscina, que no només em dediqui a ella i que ajudi també els altres nens. Que no vaig a l'hora del pati a parlar per la tanca amb ma filla, ja que és un espai d'esbarjo entre companys. Que tampoc els doni menjar per la tanca ni que els faci fotos o filmi.
La reunió es va parlar d'això. Abans d'entrar ja vaig dir que jo hi anava perquè no volia que la professora pensés que sóc un llest i margini la nena. Que no ho faria mai perquè és una professional que vetlla pel bé dels nens.
De fet hi vaig per una altra cosa. Per veure com són els pares dels seus companys.
La cosa está muy mal, que diria aquell. Jo entenc que la nena vulgui celebrar l'aniversari amb els seus amics, però com li explico jo que "
el papa no vol que els pares d'alguns dels teus amics entrin a casa perquè a casa nostra entren els nostres amics, i ells no ho seran mai. Saps que vull dir oi carinyo?"
Ara entenc perquè es fan les reunions, perquè hi ha gent que encara necessita algun aprenentatge. I això si no s'ensenya de petit, ja no es pot fer res.
Ahir vèiem la final d'un campionat de padel, que sembla molt pijo però no deixen de ser unes pales de platja amb moqueta, xarxa i parets. Estàvem en un club social, que vol dir que hi ha molta gent, gent soltera, jubilada, però també molts pares amb fills. Comença el partit. Pim pam pim pam. Era el primer joc. Un dels jugadors d'inicials ES es gira, pica amb la pala al vidre i diu:
"Puede estarse quieta esta niña de una puta vez". Sort que no n'era cap de les meves perquè us juro que m'hagués sentit tota la final i l'hagués tret de polleguera, a l'estil
Pawloski. Mira noi, és una nena, estàs en un club amb moltes persones, i si et molesta, es demana educadament.
O és imbècil o els seus pares no van anar a cap reunió al col·legi. O potser és un cregut perquè és boníssim jugant. Ara he sabut que té 27 anys, és del Barça, que li agraden els macarrons, la fanta i El Canto del Loco.
També admira a Valentino Rossi. Doncs a veure si n'aprens una mica i et contagies de la seva simpatia.
Una té un estoig de la Montana i l'altra de la Kitty. Una un conill blau i l'altra un osset que dorm.
