La mama

Avui la mama fa 60 anys. Seixanta no és molt, i menys per una persona amb tanta vitalitat com la mama. Quan tanco els ulls i la veig, sempre sempre la veig contenta, o fent-ho veure, organitzant, preparant, pensant, preveient, coordinant.... I no només a casa. A fora tothom se'n fia perquè tothom sap que llavors tot sortirà bé.

Mama, sempre has obert els braços quan nosaltres, els teus nens, hem necessitat una abraçada. Tot i que també hem pogut veure i tastar com imitaves al Zorro. No ho recordes? Si dona, amb el plumero feies zas zas. I ja ens tenies acollonits.

El teu cor sempre ens ha comprès i perdonat. Els teus ulls sensibles i amables s'han endurit quan hem necessitat una lliçó. Això sí, sempre amb un "carinyo, ho dic pel teu bé. Soc ta mare i crec que t'ho haig de dir perquè t'estimo".

La teva força i el teu amor ens ha dirigit per la vida i ens ha donat les ales que necessitàvem per volar. Que bé m'ha anat fer-te de secretari, que bé m'ha anat que m'enviessis a Paris, que bé m'ha anat el fer de professor. Sempre perquè pensaves que m'aniria bé per la vida. I així ha estat.
No sense patir però. Recordo quan arribava de fer una volta amb els amics i em feies un petó alhora que m'ensumaves per si feia olor a fum. I com que sempre en feia, em deies: Has fumat?. no mama, vinc d'una discoteca.
La millor però va ser una vegada que vaig arribar a la nit, i estaves dormint al meu llit. Vaig pensar que no volia sentir el sermó i em vaig posar al llit amb el papa. Però a la que es va girar i es va posar de cara a mi, vaig afrontar la situació i et vaig despertar. No hi va haver sermó.

Sempre patint. Encara ara. Si vinc un dia a casa per sorpresa i pel que sigui heu de marxar, ja te'n vas preocupada perquè no ens has dedicat el temps necessari. Mama, no et preocupis més, ja és hora que caminem sense xarxa. No cal que ens demanis hora al metge, ni que pateixis tant i tant.
Sé que no faràs cas.

De tots és sabut que no soc una persona que demostri massa els sentiments, no dic t'estimo tant sovint com sé que s'hauria de dir. Potser una ocasió com aquesta s'ho mereix.

Mira mama, a l'amor de la meva vida l'estimaré més que a ningú. A la meva dona l'estimaré el que millor sabré. Però a tu, mama, t'estimaré més temps que a ningú.

Felicitats mama. T'estimo molt.

Davit