Les vacances

Ja no les teníem totes. Tot era diferent al circuit habitual. Res d'agències, res de catàlegs, res de mirar i buscar per internet.
El tema era que per haver contractat l'adsl en regalaven 10 nits d'hotel a escollir-les d'entre molts hotels de tota la península.

A base d'insistir, amenaçar i trucar i trucar, finalment, l'operadora de telefonia fixa, ens envia els bonos. A mitjan març-abril els rebem i comença la buscada.

L'únic lloc encara amb disponibilitat és a Sant Salvador, a costat de Coma-ruga, El Vendrell, Tarragona.
Fem la reserva i ens diuen que gratis gratis, no és. Ah, i que tampoc hi ha gimnàs, ni sauna ni tota una sèrie de coses.

- Ui, els ho hem dit moltes vegades als de Hobby Travel però ells ho posen per fer-se importants. Després el problema és nostre.

D'acord, hem fet uns càlculs ràpids i creiem que una mica més barat que el normal és, però no pensis que molt més. Potser amb el que havíem de pagar per 10 dies i pensió completa, amb el procediment habitual haguéssim estat a mitja pensió i 6 dies.

D'acord, però no deixava de ser un dineral!

En resum (i la foto explica moltes coses) i per no allargar-ho: vam arribar el dia 6 d'agost cap a les 12:30 del migdia, després d'un viatge des de Gavà ple de cançons, rialles, picades de mans, bon humor, riure constant.... Els ingredients de la família feliç que comença les vacances.

L'endemà dia 7 d'agost a les 9 del matí donàvem per acabades les vacances. Una nit va ser el correcte. Perquè?

Doncs perquè el bufet no matava, perque si entraves al nostre lavabo quan en sorties feies més pudor ja que la sortida de fums de la cuina estava allà. La Cristina va obrir la tapa del wàter i va demanar Una de calamares!! Perquè el lavabo de les nenes tenia uns forats a les parets que hi cabien conills, fures o rates directament. Perquè la seva finestra no tancava bé i podien sortir soles al balcó. Perquè tenéem a sota del balcó el Georgi Dann cantant El Chiringuito i La Barbacoa!

A més estava relativament brut, la Cristina amb esternuts constants quan l'al·lèrgic soc jo...

Res, que vam baixar i vam dir que un familiar estava greu i ens havien trucat que tornéssim urgentment. Mentre ella i jo fèiem cara trista, les nenes alienes a tot seguien rient i jugant.
Aquesta era l'única manera possible de què ens tornessin tots els diners que havíem pagat vint hores abans.

Crec que ens ho hem passat millor estant a casa i anant fent activitats. Millor segur, més barat també.