Espectacle

Van estar tota l'estona amb la boca oberta i els ulls encara més. I me n'alegro. Molt.

Fa molt de temps vam decidir portar-les a veure un espectacle diferent perquè sabíem que els agradaria malgrat les seves inicials reticències pre-adoslecents. Els ho vam comunicar molt il·lusionats i les respostes van ser a mi no m'agradarà, jo no hi vull anar, perquè hem de mirar-ho tot, i si no tinc ganes d'anar-hi què,....

Durant una estona vaig pensar que els feia més il·lusió no anar al col·legi un divendres a la tarda que no pas anar a l'espectacle. Els avis les van anar a buscar al migdia i les van portar a Barcelona. Vam fer l'intercanvi i des del primer moment que em van veure preguntaven cada trenta segons si ja havíem arribat. Vam recollir la C i vam enfilar cap allà. Quan van veure la carpa gegant van començar a fer salts. No van voler ni comprar crispetes, no tenien temps de pensar-hi, el seu cap no parava de donar ordres als ulls per no perdre's detall.

Va ser meravellós veure-les mirar, veure-les observar, veure-les comentar i veure-les queixar-se un cop tot havia acabat. En volien més.

Coincideix en el temps que han vist una informació a la tele d'un circ tradicional i s'han mirat posant cares i dient Això és un ciiiirc? Que cutre!
I ara, cada cop que senten l'anunci de l'espectacle a la tele, deixen el que estan fent per mirar-ho de nou, encara que siguin uns petits segons.

Posant-ho a l'extrem, prefereixo deixar de sopar uns quants dies per poder donar-los la oportunitat de veure un espectacle ben fet, que cuida els detalls i que les faci vibrar i emocionar.